24/04/10. La Roca dels Collars és un lloc tranquil poc concorregut que transmet bones sensacions, avui amb sol presenta la seva millor imatge i convida a escalar. És el segon cop que visito aquest racó, altre cop vaig fer el Camí de l'Alfons Baró amb en Juan Carlos, en aquella ocasió tant l'aproximació com el descens ens van resultar una mica complicat per la poca informació que teníem. Quan arribem a l'entrada del Mas de Sant Pere ens trobem a l'aví amb els gossos, deixem el cotxe i petem una mica la xerrada, ens comenta que ahir per la tarda va ploure.
Amb en Manel i en Felip, preparem el material i marxem cap a la paret, aquest cop no tenim cap problema a l'aproximació. Seguim la pista que passa del Mas fins una bifurcació agafem la de l'esquerra i la seguim fins el final, on surt una camí amb fites que ens du a un collet, el passem i pugem una mica més fins a peu de paret on veiem els parabolts.
Quan arribem a peu de via ens la repartim avui la primera i la segona tirades son per a mi, en Felip la tercera i en Manel ens traurà de la via després de fer la quarta i cinquena.
El primer llarg va per una placa molt mantinguda amb adherència fins arribar a un díedre vertical fins un arbre abans de flanquejar a la dreta i entrar a la reunió. R1 V+.
El segon llarg és el clau de la via, sortim tendència a l'esquera per pujar recte a buscar una fissura vertical que va d'esquerra a dreta. Aquest pas és el mes dur, és pot posar un alien groc a la fissura, seguim per la placa fins arribar sota un desplom, per xapar cal buscar la col·locació, un pas a la busca i captura de l'arbre , per terreny més fàcil arribem a la R2 6a, en el meu cas un reposillo i dues estrebades.
Per una corda fixa fem un canvi de reunió. El tercer llarg segueix una placa ajaguda però força mantinguda amb una dificultat de quart.
El quart llarg surt per un esperó amb un pas fi que cal buscar les preses, després seguim amb millors preses però el terreny segueix sent vertical. R4 V+. Fem un canvi de reunió i muntem reunió al peu de la gran placa final.
El cinquè llarg és de categoria per a gaudir, amb una dificultat de V anem a buscar una gran fissura que va d'esquerra a dreta, la seguim fins el cim. R5 V.
El descens al fem amb 3 ràpels per la via, el primer l'hem d'anar a buscar una mica més a baix seguin l'aresta. Cim-R4, R4-R2, R2-R1, amb cordes de 50m.
La via ens ha agradat força, esta molt ben assegurada amb parabolts, és pot portar aliens.
Per Felip Linares, Manel Díaz i Joan Asín.
El primer llarg va per una placa molt mantinguda amb adherència fins arribar a un díedre vertical fins un arbre abans de flanquejar a la dreta i entrar a la reunió. R1 V+.
El segon llarg és el clau de la via, sortim tendència a l'esquera per pujar recte a buscar una fissura vertical que va d'esquerra a dreta. Aquest pas és el mes dur, és pot posar un alien groc a la fissura, seguim per la placa fins arribar sota un desplom, per xapar cal buscar la col·locació, un pas a la busca i captura de l'arbre , per terreny més fàcil arribem a la R2 6a, en el meu cas un reposillo i dues estrebades.
Per una corda fixa fem un canvi de reunió. El tercer llarg segueix una placa ajaguda però força mantinguda amb una dificultat de quart.
El quart llarg surt per un esperó amb un pas fi que cal buscar les preses, després seguim amb millors preses però el terreny segueix sent vertical. R4 V+. Fem un canvi de reunió i muntem reunió al peu de la gran placa final.
El cinquè llarg és de categoria per a gaudir, amb una dificultat de V anem a buscar una gran fissura que va d'esquerra a dreta, la seguim fins el cim. R5 V.
El descens al fem amb 3 ràpels per la via, el primer l'hem d'anar a buscar una mica més a baix seguin l'aresta. Cim-R4, R4-R2, R2-R1, amb cordes de 50m.
La via ens ha agradat força, esta molt ben assegurada amb parabolts, és pot portar aliens.
Per Felip Linares, Manel Díaz i Joan Asín.
primer llarg
segon llarg
R2 bis i tercer llarg
quart llarg i R4
magnífic cinquè llarg
al cim i primer ràpel
6 comentaris:
La via és bona, i la roca encara més! Però segur que us hi vau rostir....
Joan, el dia va esta força bo feia una mica de vent, van sortir uns núvols de tempesta que ens van fer afanyar en els ràpels. Records
Una magnífica via, per disfrutar! enhorabona.
Felicitats Joan,
esuna via que em va agradar molt!
Jaume, Lu. Quan vaig fer l'altre via al rapelar em va semblar una mica rotllo, però quan li fet l'he trobat molt ben buscada,serà una clàssica de ben segur. Records.
Ben segur que és força diferent quan l'escales que de baixada.
La roca és excelent i la via val la pena.
Així que al tanto que per aquest hivern segur que hi han novetats,
Un salut d'en X.Bonatti
Publica un comentari a l'entrada