|
la foscor va entrant |
22/09/10 nit. Avui és el darrer dia d’estiu hi ha lluna plena, bé de fet és demà, en Joan B va proposar de fer una nocturna i ves per on que al final tirem l’idea en davant. Un cop baixem de la Gorra Marinera, marxem cap a la cara Sud del Gorro Frigi, a Santa Magdalena arribem sobre les 20h, fem un mos tot veiem un magnífic espectacle de la posta de sol, amb núvols i boires dibuixant capricioses formes.
Ens preparem i despleguem les cordes per segona vegada avui...., seguim les mateixes cordades en Joan B i en Lambert comencen per una via paral·lela a GEDE que farem l’Antoni i jo.
Ara però no és un problema de dificultat, equipament, etc, si no de sensacions buscant la presa i les assegurances al mig de foscor a la llum del frontal. Durant els dos primers llarg no podem gaudir de la lluna per que ens la tapa la magdalena Superior. A les dues darreres tirades la cosa canvia i el darrer llarg el faig sense la llum frontal, a la llum de la lluna. Les boires ens han acompanyat durant l’escalada donant un aire fantasmagòric. Al cim tenim un altre espectacle totes les llums del pobles i el monestir, hi estem una bona estona ara sí la lluna en la seva màxima expressió darrera de les Magdalenes un altre espectacle...
Baixem cap el Monestir i cap a casa a descansar que demà tenim que matinar.....,després de dues sessions d’escalada una de normal i un altre de sensacions a la llum de la Lluna.
Per: Lambert, Antoni , Joan B i Joan A
|
esperant la foscor per a començar |
|
l'Antoni i en Joan B al primer llarg |
|
Lambert a la R2 i l'Antoni començant el tercer llarg |
|
la lluna ja ens toca de pler a la R3 |
|
la R3 fent el llarg a la llum de la lluna |
|
alcim amb les llums del monestir i pobles a baix |
|
les Magdalenes i la lluna |
5 comentaris:
molt original, això d'escalar de nit nomès ho he fet dos cops i sempre fent esportiva mai fent llargs ha d'estar bé, felicitats per aquesta escalada romantica.
Miquel
ja veig el que em veig perdre.
Ei Joan
El dia 23 hi podem tornar i a veure si més gent s'hi apunta i fem la colla més gran.
La propera vegada portaré la bota amb garnatxa, que segur que ja farà una mica de fresca i ens ajudarà a escalfar-nos !!
salut i a tibar
Miquel jo si que havia escalat de ni però diem que per necessitat o que per la nit ens havia agafat. Avui la cosa ha estat diferent, una escalada fàcil però amb un medi diferent una passada..
Mingo sempre n'hi haura un altre oportunitat.
Joan B jo el 23 no puc, la bota a de formar part del material, totalment d'acord.
Veig que us va anar molt bé! A veure si hi torneu i m'hi puc afegir!
Publica un comentari a l'entrada