 |
| MULLAPANS |
19/07/12. Ara feia temps que no quedava amb en Jaume i al final ho hem aconseguit. Com sempre surt el problema, a quina via vols anar?, tu mateix, tu diràs...i al final surt una proposta la via PEU GRAN a Mullapans, aquesta és una via que porta temps amb la llista de les possibles i que s'estava quedant en la de les impossibles. La reacció va ser immediata jo aquesta també la tinc mirada per anar-hi. Doncs ja tenim l'objectiu clar.
El primer problema que hem tingut és arribar a peu de via, primer cal baixa per la canal de l'aigua i després entrar per les restes d'un camí menjat per la vegetació, per on anirem avançant amb el millor estil d'aventurers. Els darrers metres han estat on més hem tingut que lluitar, en Jaume navalla en mà. Al final però aconseguim arribar a peu de via.
La via està molt assegurada amb parabolts, per sort. L'escalada tota l'estona és combinada amb més artificial que lliure. La roca és variada trams a controlar i d'altres de molt bons, com és una via que no és fa gaire haurem de vigilar. La via ens ha resultat més dura del que semblava per la ressenya, però això sempre deixà millor regust.
 |
| RESSENYA |
 |
| Ressenya d'en Joan Vidal que és pot trobar a la nochedelloro.com |
RESSENYA:
Primera ascensió: 3/11/07
Per Joan Vidal.
Equipament: Parabolts de 8 i 10, i tac
Material: 16 cintes exprés, algun micro pot ser útil.
Dificultat obligada: V+/Ae
Informació : lanochedelloro.com
1Ll comença per una placa molt llisa fins arribar a una vira. Flanquegem a la dreta fins arribar a l'esperó per on pugem directament a un forat on trobem la R1 (incòmoda) 25m. Cal tenir en compte el fregament de cordes.
2Ll sortim per l'esquerra i seguim en Ae, hi ha un pas llarg que és pot escorçar amb un bagueta en un merlet o un alien vermell, també hi ha la possibilitat d'una bona tibada. Seguim un tram combinat, la roca en aquest tram és molt bona. Després la paret s'ajeu i per terreny més fàcil arribem a la R2 30m.
3Ll Sortim per una placa amb roca delicada per assolir un díedre, per on pugem en escalada combinada, fins arribar a l'esperó. Uns passos de Ae fins que podem sortir en lliure i superar dos ressalts. Una aresta fàcil ens porta a la R3 35m.
El Descens. Seguim uns metres i trobarem les escales de la canal de l'aigua que ens retornaran al Monestir, ara en pujada però.
Per: Jaume Piqueras i Joan Asín
 |
| inici i l'esperó al primer llarg |
 |
| arribant a la R1 |
 |
| al segon llarg |
 |
| en Jaume arribant a la R2 |
 |
| díedre i esperó del tercer llarg |
 |
| camí de la R3 |
 |
| FOTOCIM |
2 comentaris:
Ei Joan, has estat ràpid en publicar!
una via dura, dura, es notava que fa temps que no s'hi enfila ningú.
Una tarda ben aprofitada i intensa, fins la propera.
Si Jaume semblava més fàcil, curta però intensa.
Publica un comentari a l'entrada