3/10/12. Les tardes ja comencen a escurçar-se mica en mica, avui ens arribem fins a la cara del mico. Una tranquil·la aproximació des de l'estació de Sant Joan passant pel peu de Gorros, sense escaladors, fins agafar el corriol que baixa cap a la Plantació. Al Sentinella hi ha una cordada a l'aresta Brucs, un regal per la vista veure uns escaladors retallats a l'esvelta aresta.
 |
| el Sentinella vigilant |
Arribem al peu de la Cara del Mico, l'Antoni i en Lambert faran la Virtual i amb en Llorenç ens posarem a la veïna Terestel. Dues vies ben diferents en una pots anar escollint quin parabolt xapes i a l'altre cal anar a la recerca de l'espit perdut.
La Terestel és una via exigent, el primer llarg tot i tenir una dificultat de IV+, està amanida amb un punt d'exposició. El segon llarg trobem una escalada exigent vertical,mantinguda i tècnica, en Llorenç se l'ha treballat força bé. El tercer més relaxat ens porta al cim. Una gran via de les que no et deixa indiferent.
 |
| ressenya (FOTOBASE Eduard) |
RESSENYA:
Primera ascensió: novembre 1994
Per: Antonio Garcia Picazo
Equipament: Espits, pitons i algun parabolt
Material: 12/14 cintes exprés, cintes savineres,algun micro i friend mitja pot ser útil (nosaltres hem passat amb el que hi havia).
Informació: Romàntic Guerrer, escalatroncs.
Aproximació, pel camí de Sant Joan a sant Jeroni, un cop passat el Gorro trobarem un corriol que baixa cap a la Plantació, a l'alçada del Sentinella agafem un camí cap a l'esquerra en flanqueig fins a trobar el peu de via.
El Primer llarg, comença per una gran placa on haurem d'anar navegant fins un díedre fissura amb una savina, seguim recta amunt fins a trobar la R1. Les assegurances allunyen.
El segon llarg, comença per una placa ajaguda per anar en flanqueig a la dreta a buscar l'esperó. Seguim per l'esperó que és va posant vertical fins que desploma una mica, la sortida d'aquest pas per a nosaltres ha estat el més dur, un darrer ressalt ens deixa a la R2.
El tercer llarg és més tranquil però on no val baixar la guàrdia.
Descens, amb un ràpel curt per la cara Est i anar a retrobar el camí de Sant Joan.
Per: Llorenç Vallès i Joan Asín.
 |
| en Llorençs arribant a la R1 |
 |
| al segon llarg començant a tibar |
 |
| aixó cada cop és més vertical i mantingut |
 |
| Lambert tranquil pijant per un camp de parabolt grocs |
 |
| arribant al cim |
 |
| no estem sols uns paramotors és fan sentir |
 |
| contrastos |
 |
| FOTOCIM |
 |
| l'Antoni i Lambert apunt de fer el ràpel |
5 comentaris:
Bona escalada. curta però prou intensa. Per cert, la foto de la ressenya em sona...
Bona escalada,
I a veure si treus la es. del bloc !!! que se't veu el llautó, espanyolista, je je je
Salut i a tibar
Ei Eduard déu n'hi do amb la via i bona foto si senyor.
Joan cal nadar i guardar la roba, je,je. Em faig un envolic a veure si ho puc canviar.
Felicitats per la via! fa temps que li tinc posatl'ull!! ens l'haurem de plantejat abansd no canviin l'hora, nosaltres ahir vam fer la Gaston va bufat i vam acabar dalt el camí de Sant Miquel amb la fosca.
Enhorabona Jaume, ara cal vigilar per que les tardes ja no donen per aventures, cal anar a tret fet.
Publica un comentari a l'entrada