 |
| la Pastareta en una tarda esplèndida |
15/10/12. Feia dies que no quedava amb en Manel i com sempre tenim un embolic a l'hora de buscar la via. La tarda ja no dona per a molt, així que al final faré d'amfitrió i anirem a la via Petit Four de la Pastareta que ell encara no ha fet.
 |
| ressenya |
Hem pujat amb el sol que ara ja comença a ser agradable, tot que al final suem la pujada. Aquesta via a la tarda ja no toca el sol, ens abriguem amb el poc que portem i comença en Manel. Tot i que la roca és molt bona en aquest llarg, al Manel se li ha trencat una presa de peu, sense conseqüències. El segon llarg amb uns passos atlètics d'entrada donem pas a una placa, aquí m'encallo i després d'un repòs al final trobo el passatge per l'esquerra (la darrera vegada m'havia sortit millor). Dos parabolts més i a navegar per una placa més ajaguda fins a la R2, només trobarem 2 parabolts.
El descens avui l'hem fet amb dos ràpels de 30 (corda de 60), cal vigilar que la cosa queda molt justa.
Per Manel Benavent i Joan Asín
 |
| Manel al primer llarg |
 |
| a la recerca del sol que no trobarà |
 |
| al segon llarg |
 |
| FOTOCIM |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada