27/10/12. Avui amb en Llorenç havíem quedat per un nou projecte i que ell tenia pendent de fa uns quatre anys a la Serra de les Canals. A les 8 ja estem a Oliana, tot esmorzant fem l'última ullada a les fotos, on tenim clares dues possibilitats. El dia està ennuvolat i la paret mullada però sembla que va a millor, així que preparem tot el material i marxem cap a la paret......Quan arribem a peu sorpresa!!! les dues possibilitats ja hi han parabolt i en una hi ha una corda. Uff i ara que fem?. Al final baixem amb la cua entre cames cap el cotxe i marxem cap al Thaussà a apagar les penes i pensar que farem.
 |
| la Serra de les Canals |
Quan arribem al Thaussà ens trobem molt ambient, avui hi ha la trobada d'escaladors de l'Alt Urgell. Coincidim amb alguns coneguts personals i virtuals que al final ens coneixem.
Després del cafè de consolació, ens decidim per anar a Perles a fer la via "Amistades pelirrojas" que cap dels dos l'hem fet.
 |
| Perles |
 |
| ressenya |
Aqueta via és una de les clàssiques de la zona, trobarem quatre llarg mantinguts amb un roca calcària molt bona , adherent i vertical. Totalment equipada amb parabolts, opcional el semàfor d'aliens que ens podrà anar bé en algun lloc el Llorenç a posat el vermell abans d'arribar a la R2. Informació a escalatroncs
El primer llarg ens reserva una entrada vertical que ens agafa freds i ens demana atenció, que ja no deixarem en tota la via. Una placa més ajaguda ens porta a la R1 (V+).
El segon és el més mantingut i llarg una placa amb un pas difícil 6a (A0) ens porta cap a un esperó però la via va per la placa de la dreta, seguim per un díedre (bavaresa) i flanquegem a la dreta per entrar a la R2 penjada (incòmoda). 6a+,6a mantingut
El tercer llarg segueix per una placa que és va posant vertical fins , després la dificultat baixa fins a la R3. 6a, V+.
El darrer llarg només sortir troben un passatge tècnic i atlètic per superar un tram vertical, després seguim navegant en tendència a la dreta per una placa una mica més ajaguda amb bones preses. la via torna a l'esquerra per terreny més fàcil fins el cim, però en Llorenç s'ha capficat per sortir per una placa directe al cim (un pas de A0). 6a.
El descens el fem caminant pel darrera, però les sorpreses encara no s'han acabat avui. Només baixar uns metres pel bosc un crit d'en Llorenç descobreix tot un mantell de fredolics!!!! ens llancem de cap a emplenar els cascs....
Al final hem tingut un dia variat tant meteorològicament com emocionalment, amb un bon final.
BÈ ESTÀ EL QUE BÈ ACABA.
Per.Llorenç Vallès i Joan Asín.
 |
| arribant a la R1 |
 |
| en llorençs navegant al segon llarg |
 |
| tercer llarg, a la R2 i entrant a la R3 |
 |
| al tercer llarg |
 |
| FOTOCIM |
 |
| FREDOLICS TEAM |
4 comentaris:
Joan, aquesta és de les vies que mai fallen, et deixen un bon regust. Nosaltres l'hem fet unes quants cops i sempre ens ha agradat molt, però si a sobre hi trobes tants fredolics ja de seu l'hòstia. Felicitats!!!
Aquesta via la tinc pendent, a veure quan hi fem cap. Bon cistell, perdó casquell de fredolics!!
Manel&Ita una bona via molt sense descans, curta però intensa.
Jaume la via és molt recomanable.
Publica un comentari a l'entrada