Anem a Vilanova de Meià amb
dues possibilitats d’escalada. Quan arribem al Bar Cirera està ocupat per un exercit
o dos de caçadors, impossible d’entrar-hi. Canvi de plans, trobem un altre bar
on esmorzem amb altres companys del Centre Àliga. Després del cafè cal
decidir-se, ells van a la via Bukanan de la Roca dels Arcs, amb alguna
explicació de detalls, remota de quan la vam obrir. Després ens ha comentat que
els hi ha agradat, algú ha equipat les reunions amb parabolts i obert una
variant directa al tercer llarg.
Peladet Oriental |
Per la nostre part ens
decidim per la viaAfegeix la llegenda Directa al Peladet a Rúbies. Després de la pista que ens
endinsa cap l’oest al Montsec de Rúbies, arribem a Rúbies. Un altre cop gaudim
de la soledat de l’entorn i de les magnífiques vistes. Estem sols i preparem tranquil·lament
el material. Després quan estàvem escalant han arribat 5 cotxes més.
La Directa al Peladet és una
via dura i exigent, semiequipada a partir del V+, on caldrà autoassegurar-se.
Trobarem roca bona i molt bona, als trams més difícils i variada a la resta,
amb alguna arribada herbosa a alguna reunió. Son quatre llarg força mantinguts que
et deixen un bon regust.
RESSENYA |
RESSENYA:
Primera
ascensió: novembre 2002
Per:
Guillem Ullastres i Xavier Mercadé.
Equipament: semiequipada
amb espits, pitons i bagues en savines.
Material: 14
cintes exprés, joc de tascons, aliens I friends fins el 3 de Camalot. Estrep
útil
Dificultat
obligada: V+,6ª/Ae.
Informació: bloc rocaineu. Vertex nº245
Aproximació: De
Vilanova de Meià anirem direcció a la Roca dels Arcs. Abans d’arribar a la font
de la figuereta agafem una pista de terra que surt a mà esquerra que ens porta
en 13Km al poble abandonat de Rúbies. Haurem de pujar cap el nord direcció a la
Portella Blanca. Quan estem a prop de les parets trobem una fita on surt un
corriol direcció Oest seguint tota la paret fins a trobar el peu de via. Inici
evident en un marcat díedre, fletxa picada i espit visibles a uns 5 metres.
Ll1. Comencem per una placa amb passos obligats fins a l’alçada
d’un espit, on flanquegem a l’esquerra, pas difícil, fins a un díedre per on
pujarem. Al darrers metres cal prestar atenció a la roca. Al final flanquegem a
l’esquerra on trobem la R1 (2 espits),
40m, 1espit i 1 pitó.
Ll2. Aquest llarg segueix
una marcada fissura/díedre. Pugem per la placa de la dreta fins a l’alçada del
primer espit. Seguim directament per la fissura-díedre, en dificultat
mantinguda. Als darrers metres sortim a un terreny herbós i terròs fins arribar
a la R2 en un arbre (baga), 50m, 3 espits, 3 pitons.
Ll3. Pugem per una placa
esperó compacta fins a un arbre. Seguim per una placa vermella amb preses
petites fins a agafa una placa vertical equipada (Ae), amb una pas llarg
sortida V+/6ª. Un pas desplomat a l’esquerra dona pas a un terreny més ajagut
que ens porta a la R3 en un arbre (baga), 45m, 6 espits i 3 pitons.
Ll4. Sortim a la dreta per
una grada fins a l’alçada d’una savina (baga) un cop superada hem d’anar a l’esquerra
per tornar a la dreta a buscar un altre savina (baga visible). Un cop superat
ens deixarem portar per una canal díedre fins el cim. R4, 40m, 2 bagues en
savines.
Descens: Del cim anirem en direcció Est fins a trobar la Portella Blanca on un camí ens retornarà a Rúbies.
Per: Juan Carlos Sánchez, Manel Díaz i Joan Asín.
primer llarg |
la marcada fissura-díedre del segon llarg |
tercer llarg |
a la placa vermella del tercer llarg |
al quart llarg, més tranquíl |
arribant al cim |
FOTOCIM |
5 comentaris:
Quina via més maca, però cal anar-hi rodat amb el grau veig, enhorabona!
Ostres Joan, nosaltres hi hem anat avui, i hem fet la Maduritas Calientes - Aquesta es veu molt xula, ja tenim excusa per tornar-hi. Enhorabona
Jaume la via és picantona...però et deixa content.
Manel&Ita quina casualitat, el lloc és magnífic a mi m'encanta.
Felicitats a les vies Ullastre no regalen res.Les fotes són molt guapes, fa bona pinta la via, enhorabona
Això d'anar a Rubies i no trobar ningú avui és raro, l'últim cop que hi vam estar estava ple.
Vinga salut per tots i per mi una mica més a veure si em deixe'n de perseguir els mals,...
Mingo quan vam arribar estavem sols després des de la paret vam anar arribant cotxes. La via és dura cal treballar-la. Ànims a veure quan tornes a donar guerra.
Publica un comentari a l'entrada