 |
| ressenya |
20/03/13.
Abans
de que canvi l’hora i puguem anar més lluny, avui ens arribem una vegada més a
la Codolosa per fer la via Nil que tenim pendent.
La via s’ha obert pas per un
terreny variat a la dreta de l’esperó de l’esperança (via Iona). Un cop a peu
de via comença el Ramón i després d’uns passos difícils que demanant atenció
surt a un esperonet, la paret s’ajeu un pel just per a relaxar-se abans d’entrar
a un altre secció de placa, però al tibar d’un gran còdol resulta ser mòbil i.....caiguda
d’uns 6m??? Sortosament tot queda amb un ensurt i un bon cop a la part baixa de
l’esquena. Un cop al terra i comprovar què tot està bé, reprenem l’escalada.
La via de tres llargs, el
primer és el més mantingut entrem per una placa díedre per anar a buscar un
esperó (pas difícil en flanqueig). Seguim a buscar un altre placa que seguim
amb tendència a la dreta fins que s’acaba. Per terreny fàcil arribem a la R1
(32m). El segon llarg és de tràmit per un terreny ajagut amb ressalts amb
tendència a l’esquerra fins a trobar la R2 al peu del marcat esperó, 25m. El
tercer llarg va per la placa de l’esquerra d’una gran fissura, hi ha presa però
cal anar fort en el grau (6c), és pot fer amb Ae, els parabolts allunyen i cal
apurar l’estrep fins al darrer graó. Sortim en lliure i trobem un altre ressalt
amb un passatge estrany que un cop superat seguim per terreny més fàcil
coincidint amb la via Iona i aprofitant la seva R3, 25m.
La via encara està tendra i
haurem de prestar atenció al rocam fins que el pas de les cordades l’acabin de
sanejar. Amb 8 cintes exprés, alguna baga i estreps, en tindrem prou.
Informació al bloc sibesmessanapren
Per: Ramón Prades, Antoni
Gómez i Joan Asín
 |
| en Ramón al díedre i preparant el "salto base" |
 |
| repetim |
 |
| a la placa que ens porta a la R1 |
 |
| segon llarg |
 |
| al tercer llarg |
 |
| passos d'Ae |
 |
| FOTOCIM |
6 comentaris:
Renoi amb la volada!! no es pot abaixar mai la guardia!! celebro que acabés tot en un ensurt.
Ei Joan,
Ja vaig veure el teu cotxe aparcat !
La 1a. tirada molt maca i la darrera amb passos d'estreps molt llargs !!
Salut i a escalar
Sort que no estat mes que un ansurt. felicitats!!,
Jaume va haver-hi sort.
Joan el darrer passos llargs però vaig poder arribar-hi sense tramposa...
Manel no et pots refiar està clar.
Des que visc a Collbató, cada matí, quan em llevo, vaig a l'habitació del darrera de casa, obro la finestra, i sento l'aire fred del matí mentre contemplo la zona de La Codolosa...
És un privilegi viure-hi i veure-ho. I des de la sala, veig per un cantó les serres i esperons que cauen damunt la zona de les Coves del Salnitre, i per l'altre el Baix Llobregat i el mar al fons.
La Montse i jo en diem "El Paradís retrobat" de casa nostra.
El dia que vàreu fer la via jo l'havia estat mirant una estoneta abans.
Sort per en Ramon que no ha estat res la caiguda. Una abraçada des d'aquí.
Jordi Joan ara ja sabem on anar a fer la cervesa quan acabem d'escalar ...je,je.
Publica un comentari a l'entrada