14/08/13.
Segons les prediccions després de les tempestes d’ahir, aquest dimecres, el dia
començarà amb restes de núvols que aniran obrim. Però quan arribem a
l’aparcament on hem de deixar el cotxe, està tot emboirat. Preparem el material
i amb un acte de fe iniciem l’aproximació. Al arribar al coll on hem de baixar
a buscar la cara Est, ens trobem a l’interior de la boira i no veiem ni el cim
ni les parets?. Aprofitem per menjar una mica, però tot segueix igual, una mica
més....i al final sembla què és vulgui obrir o no?. Baixem fins a peu de via,
la boira tot i ser cada cop meny espesa ens obliga a pendre un altre estona,
preparant el material. Finalment comença el ball del sol i les boires, però a
ritme de lent agut. Fins el quart llarg ens ha acompanyat la boira després però
ha quedat un dia magnífic.
|
la cara Est de la Dent d'Orlu |
|
la paret emboirada |
|
amb un acte de fe anem cap a la Paret |
La via Fleur de rhodo, té 11
llargs de corda amb escalada en adherència mantingut en el V, IV+ amb tres
llargs més difícils. El tercer amb un passatge atlètic d’un desplom (6a). El
quart és el més difícil, un passatge atlètic, dona pas a una placa que ens
deixa sota d’un desplom amb un parabolt, on trobem el passatge obligat de 6a,
entrem per la dreta i hem de flanquejar a l’esquerra, seguim per la placa un
cop restablerts fins l’altre parabolt. El setè llarg és el més mantingut en 5c,
segueix un esperó on haurem d’anar cercant el passatges a dreta i esquerra.
El cim és un magnífic
mirador de les muntanyes que l’envolten. El descens és fa caminant per la via
normal sense problemes.
Per Pepe Tey i Joan Asín
|
ressenya |
|
comencem anant de parabolt a parabolt |
|
veus el següent? |
|
al tercer llarg trobem el primer 6a atlètic |
|
Pepe treballant-se el pas obligat i mullat de 6a ,del quart llarg |
|
al cinquè llarg ja ens acompanya el sol |
|
el setè llarg va per l'esperó mantingut en 5c |
|
navegant pels llargs finals |
|
déu n´hi do Pepe |
|
FOTOCIM |
2 comentaris:
Enhorabona! veig q la recuperació ja és un fet!
Ei Jaume els llarg difícils els va fer el Pepe, però diem què falta poc.
Publica un comentari a l'entrada