|
ressenya d'en Luichy a la nochedelloro |
1/09/13. La Dent d’en Rossell és una paret un tant caòtica on trobem díedres, desploms, fissures, trams d’herba i plaques, on costa veure les línies lògiques, en un ambient d’escola d’escalada en alta muntanya. Aquesta via va enllaçant plaques, totalment parabolada (molts) essent més una via de caire esportiu. Per un altre banda la via sembla que ha estat equipada per dalt i els parabols no sempre estant al lloc on et porta la lògica. La via te dos part diferenciades, una primera amb dos llarg mantinguts, seguit de tres més fàcils per esperons i grades què ens porten a una gran feixa. Aquí comença la segona part amb més continuïtat i què podem accedir-hi directament per la tartera, aquesta és una opció si ens volem estalviar els primers llargs. Nosaltres hem enllaçat els llargs vuitè i novè , la R8 és molt penjada i en total son 30m ( a la ressenya del Luichy la longitud estan equivocades). La R7 només hi ha un parabolt és pot posar una baga en una llastra per a reforçar-la. Els llarg onzè és molt selvàtic, ens haurem de barallar amb la vegetació. Els llargs 13 i 14 van per unes plaques mantingudes força maques. El darrer llarg el podem evitar sortint per una canal de la dreta.
Hi ha dies què no acabes d’entrar a la via i avui ha estat un d’aquest, els trams de 6b i 6a els hem fet amb Ae i la dificultat obligada és de V/V+ segons l’encertis el passatge entre parabolts. Avui el Juan Carlos li ha tocat fer els llargs difícils, deixar-me el de V per anar fent la recuperació del braç.
DADESVia equipada el 2006 per Pau Escalé i Xavier DorcaEquipament: ParaboltsMaterial: 16 bagues exprés, un estrep i reunió.Dificultat obligada :V/V+.
Aproximació: A Queralbs agafem la pista de Fontalba al cap una estona trobem un aparcament a l’esquerra on deixem el cotxe. Agafem el camí vell de Nuria què està senyalitzat, fins a trobar un indicador amb dues possibilitats, nosaltres agafem el de la variant Delui. El seguim fins què comença a baixar i uns 40m abans d’arribar a les antigues vies del cremallera, trobarem els parabolts al costat d’una zona de roca taronja amb desploms.
Descens: de la sortida de la via haurem de seguir les fites que pujant i flanquegen cap l’Oest a buscar l’aresta què porta al coll. Haurem d’anar desgrimpant, trobarem una corda què ens ajuda a baixar per un ressalt. Del coll baixem per la tartera, seguint fites i intuïció fins a trobar el camí de pujada.
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín
|
al primer llarg |
|
a la R1 |
|
a la placa del segon llarg |
|
quart llarg |
|
des de la R4 |
|
al sisé llarg inici de la segona part |
|
llarg vuitè i novè, total 30m |
|
inici decè llarg |
|
decè llarg |
|
arribada senvatica a la R11 |
|
a la placa del llarg 13 |
|
placa mantinguda amb bona presa al llarg 14 |
|
arribant a la R14 |
|
marxem per la canal al darrer llarg |
|
FOTOCIM |
10 comentaris:
Bones! veig que vas recuperant poc a poc!
Aquesta la tenim més que pendent! ens l'hem plantejada més d'un cop...però encara ens espera!
salut!
Recuperació activa!!
Llorenç anem recuperant. La via ens ha deixat un regust agridolç, però és una opció a tenir en compte.
Ei Jaume de moment anem progressant.
Bon lloc per fer una bona recuperació, felicitats per la via. Salut. Manel&Ita
Gràcies Manel&Ita, anem recuperant de mica en mica.
Ei Joan
Jo diria que ja estàs recuperat del tot !!
Nosaltres aquesta la vam fer fins la R.7 i la intensa calor d'aquell dia ens va fer desistir i abandonar...
Salut i a escalar
Encara falta una mica, però anem endavant.
Encara falta una mica, però anem endavant.
iep, a mi tampoc hem va agradar! sobretot pel tema equipament, en molts punts en molt malt gust.
Bona recuperació.
leng
Si més no, és fa extrany un equipament d'aquest tipus en referència al lloc.
Publica un comentari a l'entrada