17/10/13.
El
Pilier du Couchant, és sens dubte el referent de les Gorges. En la nostra primera
visita l’any 2009 vam fer el díedre Chibania i ens va quedar pendent la clàssica. Aquesta via com el seu nom indica és la gran
clàssica de les Gorges. La via està reequipada amb parabolts els quatre primers
llarg, la segona part agafa un caire més aventurer i d’autoprotecció, on haurem
d’anar buscant el millor itinerari. Hi ha varies vies què la creuen i amanides
amb variants, així que caldrà estar atents de no embarcar-se, però tots els
camins porten al cim amb més o menys dificultat.
 |
| ressenya |
El primer llarg comença amb
un passatge atlètic en bavaresa, seguim per un díedre-canal, podem posar
friends als gust (en el meu cas he fet un pas A1). La reunió la trobem en una
terrassa a l’esquerra.
El segon llarg l’hem fet
seguint una línia de parabolts pel mig de l’esperó fins abans d’arribar a una
reunió, on fem un flanqueig a la dreta per entrar a la R2 al díedre.
El tercer llarg segueix el
marcat díedre molt mantingut i vertical, a la mitat desploma una mica i trobem
els passatges més difícils 6b (A0).
El quart llarg sortim recte
en tendència a la dreta a buscar un desplom (dos parabolts visibles), un cop
superat anem en tendència a l’esquerra trobant parabolts, fins a la R4.
El cinquè llarg sortim a l’esquerra
per terreny més ajagut a buscar una canal (no sortir recte cap a un parabolt),
muntem reunió a uns ponts de roca (posar cintes) sota un desplom vermell. Fem
un canvi de reunió flanquejant a la dreta i muntant reunió al peu del díedre.
El sisè llarg sortim en
tendència a l’esquerra per anar a buscar un passatge vertical amb llastre “espanding”.
Muntem la reunió en una terrassa, marlet gegant amb corda.
El setè llarg NO hem de sortir recte, hem d’anar a l’esquerra
pujant per un esperó fins a trobar la R7.
El darrer llarg en tendència
a la dreta per terreny més ajagut a buscar un collet i cim.
Material: Joc complet de
friends, aliens i friends fins el Camalot del 3, tascons, 14 cintes exprés. Pot
ser útil un estrep.
Descens caminant per camí
fitat.
En resum una GRAN CLÀSSICA
amb bon regust.
Per: Pep Baguè, Jaume Galban
i Joan Asín.
 |
| al primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| a l'esperó del segon llarg |
 |
| al tercer llarg, el més difícil |
 |
| a la R3 |
 |
| el quart llarg tampoc afluja |
 |
| tibant al quart llarg |
 |
| flanquejant cap a la canal al cinquè llarg |
 |
| canvi de reunió |
 |
| al sisè llarg |
 |
| abans d'arribar a la placa espanding |
 |
| aixó s'acaba |
 |
| FOTOCIM |
2 comentaris:
Això s'engresca! aquí us ho heu posat mes difícil. Es veu una línia magnífica, enhorabona.
Ei aquesta és la més difícil que vam fer aquest cop.
Publica un comentari a l'entrada