23/11/13.
Primer
dia gèlid amb doble sessió de cafès per anar fent temps, tot i així quan arribem
a l’aparcament segueix fent molt fred, moments de dubtes, però un acte de fe
ens fa arrancar, amb tota la roba que portem al damunt.
 |
| ressenya |
Avui em toca fer d’amfitrió
a la via Dels Sons Amagats amb el Felip i el Juan Carlos. A peu de via encara
fa força fred, el Juan Carlos comença no gaire convençut però de mica en mica
va entrant en calor. Arriba una cordada de Manresa què també faran la via al
darrera nostre. Al segon llarg abans dels dos darrers parabolts hi ha un clau
què és mou, la cordada del darrera la tret i ens la donat (gràcies), el pas és
pot protegir amb un alien verd o groc sense problemes. Abans portàvem el
martell i repicàvem els claus però aquesta costum l’hem perdut i els canvis de
temperatura fan què els pitons és vagin afluixant. La segona reunió és la més
incòmoda de la via, així què toca canvi i en Felip farà els dos següents
llargs. El tercer té uns passatges mantinguts a la sortida on cal anar concentrat
buscant les preses. A la quarta reunió
tornem a canviar i ara em toca fer els dos i mig darrers llargs. Al tercer
llarg el sol ha agafat força i ha quedat
un dia ideal per escalar. Avui per la baixada hem pujat fins el cim per anar a
buscar la baixada de la paret de la Narieda Sud i ha resultat ser més aconsellable
i ràpid que baixar per la dreta de la via. Quan anem baixant el dia és va
tornant de mica en mica més desagradable, a l’aparcament ens trobem al Toni i
el Mingo què baixant gelats de la via del Dioni on han estat força ventilats i
gelats.
Sembla que al Juan Carlos i
al Felip els ha agradat la via. El Felip ha comentat “menys mal que avui no ha
estat una via d’aventura”, té la seva raó per què darrerament sempre l’enganyo quan sortim.
Per: Juan Carlos Sánchez,
Felip Linares i Joan Asín.
 |
| iniciant la via |
 |
| toca el sol però fa fred |
 |
| arribant a la R1 |
 |
| la cordada del darrera |
 |
| al segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| passatges mantinguts inici del tercer llarg |
 |
| la cordada del darrera abans de treure el clau qué estava fluix |
 |
| quart llarg |
 |
| adherència al cinquè llarg |
 |
| cinquè llarg des de la R5 |
 |
| a la placa del sisè llarg |
 |
| sisè llarg |
 |
| darrer llarg |
 |
| FOTOCIM |
2 comentaris:
Con a un dels pares de la criatura hauràs quedat content no? fa goig quan la feina feta agrada als amics, nosaltres quan la vam fer la vam disfrutrar molt, i deu n'hi dó amb l'adherència dels primers llargs.
Vau `passar fred però us el vau saber trèure eh?
Doncs si Jaume, era el primer cop què la repetia després de la primera integral, però no serà l'última.
Publica un comentari a l'entrada