28/06/14.
Aquesta via estava adormida,
però els darrers anys ha sortit a la llum i ja s’ha convertit en una clàssica,
en el seu estil, de les cal tenir el currículum podríem dir.
La segueix un itinerari lògic seguint díedres
i fissures, amb poc equipament on haurem d’anar amanint els llargs amb tota
mena d’assegurances flotants.
De Santa Cecilia haurem d’anar a buscar la
canal de la llum, quan arribem al trencall de la Font de la Llum el seguim
passem per la font i seguim flanquejant fins a peu de via.
 |
| ressenya |
Un primer llargs de díedre ens dona la
benvinguda i ja avisa del què trobarem. El segon llarg és espectacular, seguim
el díedre fins sota al sostre què el flanquejarem cap a la dreta, aquí el podem
fer al gust en artificial, combinat i lliure, en el nostre cas hem agafat la
segona opció. L’entrada a la reunió ens regala uns atlètics passatges amb bona
presa.
El tercer tot és picant, sortim cap a la
dreta per encastar-se en un llastre per on pujarem amb oposició i placa, tram
mantingut (Camalot del 4 o 5 útil, nosaltres no els portàvem).
El quart segueix un marcat díedre mantingut,
quan arribem a una savina amb un pitó, hem de flanqueja horitzontalment per
l’esperó cap a l’esquerra, trobem una canal i la R4.
El cinquè tot i ser de tràmit té un inici per
un ressalt on haurem de vigilar la roca, després flanquegem cap a l’esquerra
fins a trobar la R5, al peu d’una fissura.
El sisè llarg és l’estrella, una fissura que
ratlla tota la placa final de 30m. Un pas desplomat (Ae o 6a+) dona pas a la fissura totalment neta
on haurem d’amanir-la al gust. Llarg mantingut.
Del cim baixem en tres ràpels el primer de
30m (aconsellable fer-ho amb una corda de 60) fins a la R5. D’aquí baixem
directament per la placa amb dos ràpels.
DADES
Primera ascensió: 12/07/1998.
Per: David Hita
Equipament: algun pitó i tancs de fusta als
llargs, espits i parabolts a les reunions.
Material: 16 cintes exprés i un bona assortit
de friends fins el Camalot del 3, aconsellable un del 4 o millor 5, repetir
semàfor d’aliens i algun de mitja, tascons i alguna baga per savines. Estrep
útil si anem justos de grau.
Dificultat obligada: V+,A1 a equipar.
La roca és bona en general tot i què haurem
d’estar atents, sobre tot al cinquè llarg.
Avui hem gaudit de l’escalada tot i ser una
via curta, és molt intensa i mantinguda.
Molt recomanable.
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.
 |
| díedre del primer llarg |
 |
| inici del segon llarg |
 |
| acabant el flanqueig |
 |
| a la R2 |
 |
| segon llarg des de la r2 |
 |
| iniciant el flanqueig |
 |
| arribant a la R2 |
 |
| inicinat el tercer llarg |
 |
| arribant a la R3 |
 |
| al díedre del quart llarg |
 |
| entrant a la R4 |
 |
| cinquè llarg |
 |
| sisè llarg |
 |
| sisè llarg |
 |
| sisè llarg |
 |
| FOTOCIM |
 |
| iniciant el ràpel |
6 comentaris:
Enhorabona! via de caire clàssic i treballosa.
Jaume una clàssica imprescindible.
Felicitacions!!!
Gràcies Amadeu
Moltes felicitats, fa pinta de ser molt bonica i complerta.
Ei Mingo curta però intensa i mantinguda, on cal anar auto assegurant-te.
Publica un comentari a l'entrada