6/07/14.
Montserrat muntanya de contrastes i aiguabarreig
d’estils d’escalada. A la vessant Nord trobem els itineraris de caire més
tradicional, itineraris lògics seguint fissures, díedres, xemeneies, amb roca
de diferents textures on haurem d’evolucionar amb escalada combinada normalment.
Aquest és el cas de via CADE a la Agulla 92, a la vessant nord d’Agulles. De
can Maçana agafem el GR 172, abans d’arribar a la Cadireta, a l’alçada de l’Agulla
92, trobem un corriol què puja fins a peu de les parets, algun tram equipat amb
cordes, flanquegem cap a la dreta fins a peu de via (arbre serrat).
ressenya |
El primer llarg comença amb
uns passos d’Ae, per agafar una fissura primer en tendència a la dreta i
després recta amunt, on anirem alternant passatges en lliure i artificial, la
darrera part la dificultat baixa.
El segon llarg és curt, a l’entrada
hem de superar un desplom i després seguim per la fissura que va perden
dificultat a mida què anem pujant.
El tercer llarg, segueix un
marcat díedre fins què l’haurem de deixar per accedir a una ample fissura a l’esquerra
què pugem amb Ae (portar una plaqueta), per fissura encastats 6b diuen. La
darrera part seguim en xemeneia fins a dalt d’una gran llastre on trobem la R3.
El quart llarg comença
flanquejant per la gran llastra a l’esquerra fins abastar un díedre per on
pugem on trobem passatges atlètics, sortim cap a la dreta fins posar-nos a sota
d’un sostre. Sortim a l’aresta pas aèri i seguim en díedre-xemeneia fins al cim, R4. Haurem de vigilar amb el
fregament de cordes, deixar bagues llargues.
El descens el fem anant a
buscar un coll a l’Est i baixar per la canal què segueix la cara Oest de l’Agulla
de l’Arbret i a buscar el camí de les Portelles.
DADES:
Primera ascensió:
27/05/1976.
Per: J. Badia, E. Ruíz i
J.E. Paül.
Equipament: Força equipada
amb burins, espits, parabolts, claus, tacs.
Material: 20 cintes exprés,
joc complert de friends, (el 4 de Camalot el vam posar al primer llarg), tascons,
una plaqueta recuperable, bagues llargues per savines, estrep/s si no anem en
lliure.
Dificultat: obligada V+/A1. (6b en lliure)
Una via de les clàssiques
amb bones sensacions, molt recomanable en el seu estil.
Per: Juan Carlos Sánchez i
Joan Asín.
Ae a l'inici de la via |
a la fissura que ja no deixarem fins a la R1 |
arribant a la R1 |
al segon llarg |
arribant a la R2 |
inici del tercer llarg |
al díedre del tercer llarg |
arribant a la R3 |
al díedre del quart llarg |
abans del pas a buscar l'esperó |
díedre xemeneia del quart llarg |
arribant a la R4 |
FOTOCIM |
2 comentaris:
Felicitats , una de les clàssiques.
Ei Mingo gràcies, una de les bones
Publica un comentari a l'entrada