8/11/14.
En Miquel Blanco a la guia
roques, parets i agulles de l’Alt Urgell diu “via cutre però molt maca”, doncs
això. Via d’aventura poc equipada menys el segon llarg, amb roca i herba a
negociar en alguns trams. No és la millor via per a una cita a cegues com avui,
on compartim corda amb en Josep, ho sento.
 |
| itinerari |
En aquest món d’esperons, roca i herba, ens
ha costat trobar el peu de via, primer hem anat cap a l’esquerra i hem trobat
l’inici de la via Chartreuse amb una fletxa picada. Hem anat seguint la paret
cap a l’Est i al final hem vist un pitó amb una baga? Busquem la fletxa que
marca la via i no la trobem, moments de dubte i el temps què va passant, al
final ens decidim.
 |
| ressenya |
Entrem flanquejant en tendència a l’esquerra
per sota d’un marcat sostre (punt de referència), fins arribar al pitó amb una
baga i un mailló ? no és veu clara la continuació, al final passem amb un tascó
i alien blau (en precari) per arribar a una savina, després seguim per un
díedre i apareixem dos espits a l’esquerra R1, l’hem encetat, uff.
El segon llarg és espectacular segueix una
fissura equipada amb pitons on podrem completar amb algun alien petit.
El tercer llarg segueix un díedre on ens
haurem de barallar amb alguna savina, trobarem dos pitons.
El quart llarg és de tràmit sortim en
flanqueig a l’esquerra passatge atlètic i després entrem en una zona herbosa,
per on pugem fins al peu del ressalt final.
El cinquè llarg seguim per la placa seguint
una mena de díedre fins al peu d’un blocs en precari, pont de roca abans.
Passem els blocs per l’esquerra i retornem a l’esperó passem a l’esquerra i
seguim per la placa trobarem 2 pitons. Aquest tram marca V+, però més què la
dificultat és l’ambient mediàtic del rocam.
Encara seguirem grimpant per l’herba fins a
la carena. Pel descens seguim la carena cap a l‘Oest, passant pel pont natural
(foto souvenir obligatòria), fins al coll per on baixem trobarem un primer
ràpel de 30m d’un espit, seguim baixant un tram més i trobem un altre ràpel
(baga en arbre) de 30m. D’aquí baixarem per la tartera seguint corriols fins a
la pista on hem deixat el cotxe.
En resum via d’aventura amb passatges bons i
altres de no tant sobre tot per l’herba, tot i així és una bona via si ens
agraden aquest tipus de vies.
Per: Josep Santasusana i Joan Asín
DADES:
Primera ascensió: 18/02/2006.
Per: Josep Estruch i Amadeu Pagès.
Equipament: Poc equipada amb pitons i espits,
tret del segon llarg pràcticament equipat.
Material: Joc d’aliens des del negre fins el
camalot del 2, tascons, 12/14 cintes exprés algunes de llargues i bagues
savineres.
Dificultat: 6b, V+/A1 obligada.
 |
| primer llarg |
 |
| primer llarg des de la R1 |
 |
| segon llarg el millor llarg |
 |
| llarg de continuitat |
 |
| al díedre del tercer llarg |
 |
| arribant a la R3 |
 |
| al quart llarg de tràmit |
 |
| inici del cinquè llarg |
 |
| a la zona de blocs del cinquè llarg |
 |
| FOTOCIM |
 |
| FOTO SOUVENIR |
2 comentaris:
Sembla que val la pena, si més no pel segon llarg!!
Veig que avui has anat acompanyat amb l'escalador més fanàtic de Navàs....
Joan és una via d'aventura, però té passatges molt bona, entre miv d'altres no tan agraïts. Si hem compartit fanatisme amb el Josep en una trobada a cegues i bon regust.
Publica un comentari a l'entrada