9/04/15.
Aquesta via va ser una de
les primeres obertes en el Penya Segat del Garraf, per en Josep Sánchez i companys
què en van obrir varies vies, portant l’escalada amb mar de fons. És curiós veure
les fotos amb botes rígides i “rogetors” i mitjons gruixuts. Aquesta via la
vaig fer a finals dels 70 , arribar a peu de era una aventura extrema, havies d’entrar pel
túnel del tren què anaven passant i t’obligava a enganxar-te a la paret, fins
arribar a un forat de ventilació on et tenies que assegurar mentre preparaves
un curt ràpel per evitar el rebuf del tren quan passava. Aquest detall dissuasiu
va fer què la repetís fins avui.
 |
| ressenya, foto Fernando "amor, espacio y locura" |
Aparquem el cotxe al Port del Garraf, passem pel túnel de
la cantera i anem cap el coll, què porta a la zona esportiva del Mal pas.
Baixem fins a les vies del tren ara cobertes, seguim cap a l’est fins a la paret, saltem un
petit mur i baixem uns metres, trobem una ratlla blanca pintada a la paret. En
aquest punt comencem un llarg flanqueig anirem trobant parabolts i ponts de
roca, haurem de vigilar amb el fregament o posem bagues molt llargues o pratím
el llarg en dos. Arribats a la R a l’alçada del forat de ventilació (antic
accés) trobem un aeri caminet què ens porta a peu de via (entrada de la cova
de la Falconera).
 |
| ressenya lanochedelloro |
El primer llarg va en tendència a la dreta fins arribar a
l’esperó, aquest tram està equipat força equipat, la roca és escamosa i convida
a fer algun A0. Arribats a l’esperó la qualitat de la roca canvia i pugem per
un díedre fins a la R1.
El segon llarg és atlètic i mantingut, el iniciem per un
díedre xemeneia per sortir a l’esperó el seguim fins què desploma, anem a la
dreta per agafar un díedre a equipar (no anar a buscar un pont de roca) què en
porta una cova seguim per l’esquerra i arribem a la R2 penjada en un
forat/cova.
El tercer llarg comença amb un desplom atlètic seguit d’una
plac mantinguda fins a sortir a una zona fàcil, anem a la dreta fins a trobar
la R3.
El quart llarg sortim directe per la placa fins a un sinuós
díedre què seguim cap a l’esquerra i què ens porta al ressalt final. La R4 la
muntem en un arbre.
El descens el fem caminant, pugem uns metres fins a
trobar el camí què ens retorna la coll on agafem el mateix itinerari d’accés.
DADES
Primera ascensió: 30/04/1972
Per: Maria Àngels Vidal, Rafael Aliaga i Josep Sánchez.
Reequipada el desembre de 2003
Per: Maracelí Corral, Oscar Muñoz, Roger Romagosa, Xavier
Teixidó del EPS Sant Feliu de Llobregat.
Equipament: Químics, algun parabolt, pitó o burí vell.
Material: Joc complet de Friends fins el Camalot del 2 (3 opcional), 12 cintes exprés
alguna de llarga, sobre tot pel flanqueig d’accés a la via, bagues per savines
i ponts de roca.
Dificultat: 6a/6a+, obligada V+.
En resum una bona via atlètica i mantinguda, recomanable
ara què és pot accedir sense entrar a les vies del tren.
Per: Lambert Colas, Antonio Gómez i Joan Asín.
 |
| al llarg de flanqueig per accedir a la Falconera |
 |
| al primer llarg |
 |
| inici del segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| després de l'inici atlètic del tercer llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| arribant al cim |
 |
| FOTOCIM |
1 comentari:
Hola Joan, només un comentari.
On dius al segon llarg:
>què en porta una cova seguim per l’esquerra
Hauria de posar
què en porta una cova seguim per la DRETA
La reunió queda a la dreta de la cova on, ara mateix hi ha un niu de gavines...
A dins la cova hi ha un ancoratge vell, cal no deixar-se liar i anar a l'esquerra doncs no té continuitat, arribes a un jardí de plantes.
Jo vaig haver d'improvitsar una reunió a sobre la cova i flanquejar a la dreta per reprendre la via.
A la foto, tot i que no hi ha molta resolució si que es veu una mica la R3 a la dreta de la cova...
Salut i merci per tot!
Publica un comentari a l'entrada