les parets des de coll roig |
4/04/15.
Avui volíem fer alguna canal
per la Cerdanya, però la neu no presentava bones condicions, ja ha arribat la
primavera. Improvisem un pla B i ens arribem al Montgrony. Abans d’arribar al
Monestir surt una pista què porta al coll roig, millor anar amb un 4x4 o cotxe
alt. Aquí només he estat un cop quan vam fer la via Unicorn, molt bona per
cert.
la ressenya de la nostra estada al Parc Temàtic |
Quan anem aproximant-se a la paret ens crida
l’atenció el camí on trobem pedres falcades amb ferros i cimentades, graons,
marques....això també ho trobarem a les vies, amb un equipament de luxe
químics, anelles, tot amb inoxidable. Com hem anat a vista sense ressenyes hem
patit per trobar les vies al estar tota la paret plena de línies equipades amb
químics i parabolts, sens dubte estem en un Parc Temàtic d’escalada.
Comencem per la via Ullets d’Esmeralda, què
va a la dreta de la via Unicorn i què té un tarannà semblant però un pel més fàcil.
El primer llarg comença per una placa
atlètica amb bones preses. Superat el primer ressalt anem cap a l’esquerra a
buscar la R1.
El segon llarg és eltípic de plaques amb
canalons on haurem de tirar d’adherència. Trobem dos ressalts el segon cap el final
haurem de flanquejar a l’esquerra fins a la R2.
El tercer llarg comença per una canaló amb un
passatge més difícil amb allunyament d’assegurances. Després la dificultat
baixa fins arribar a la R3.
Sortim franquejant a l’esquerra per una feixa
herbosa per anar a buscar el darrer ressalt, què ens porta al cim.
La via està totalment equipada amb químics,
haurem de portar unes 15 cintes exprés, podem portar algun friend opcional i
alguna baga per ponts de roca. Dificultat obligada V+.
primer llarg |
arribant a la R2 |
adherència al tercer llarg |
arribant al cim |
Del cim baixem per un camí totalment equipat
i senyalitzat. Volíem fer la via Durzu Uzala, però com anem a vista, pugem fins
a una paret on trobem varies vies amb parabolts, fem un llarg de 15m i ja veiem
què aquesta no és la via, ràpel i cap a baix. Tornem endarrere i pugem per una
canal fins el peu d’un altre paret on trobem dues vies amb parabolt ? pugem per
la de l’esquerra, fem un llarg amb un inici mantingut i atlètic de V+, després
la dificulta baixa (V) però segueix atlètic fins arribar a la R amb una corda
fixe. Davant tenim ressalts agafem el de la dreta que sembla més interessant,
fem un canvi de reunió per una feixa herbosa i pugem per l’esperó amb un darrer
tram més mantingut amb un passatge difícil.
En resum una zona amb moltes vies equipades,
encara què també hi han d’autoprotecció, ens haurem d’informar de les vies i
buscar bones ressenyes per a no confrontdens. Per la propera vegada ja ho tenim
més clar.
Per: Xavier Samsó i Joan Asín.
un llarg de no sé quina via |
inici del darrer llarg de la via Patxaran Litrako |
al pas difícil del mateix llarg |
FOTOCIM |
5 comentaris:
Llàstima de ressenyes Joan! diumenge vaig estar esquiant al Pas de la Casa i la veritat que fotia un fred que pelava i la neu no va transformar fora pista en tot el dia....semblava que per fer canals havia d'estar be, i de neu a Andorra un munt.
No ho vam veure clar Jaume
Seurament al refugi de Coll de Merola hi tenen les resenyes...
Gràcies Xavier
Pots trobar croquis al blog d bloc empotrat i eskalades al ripolles. No es poden comparar amb les q fa l'escalatroncs pero ja fan el fet
Publica un comentari a l'entrada