20/02/16.
Avui hem anat a terres poc
conegudes i hem punxat....La idea era anar a la via Shangrilà a la Serra de
Busa, però una identificació errònia d’on estava la paret ens a fet perdre molt
de temps buscant-la. Ja podíem buscar per què no hi era. Al final aprofitant
què el Xavier i el Jaume no havien estat mai aquest idíl·lic lloc de Busa anem
a fer la via “Maneras de Vivir”.
Busa destil·là quietud i tranquil·litat un
racó amb D.O. pròpia vies no gaire llargues, però intenses, amb roca de
conglomerat amb qualitat variada de molt bona a tant bona.
Nosaltres hem deixat el cotxe a dalt de la
cinglera i hem baixat per la canal i agafat una camí transversal arran de
paret, on anirem trobant vestigis de construccions. Durant l’aproximació hem
anat veient vies....finalment hem arribat a peu de via quan ja eren les 13h.
La via està pràcticament equipada, però és bo
portar el semàfor d’aliens i al gún friend fins el 0,75/1 de Camalot. Algunes
bagues llargues per evitar el fragament, sobre tot si fem el primer i segon
llarg en un.
La via és força variada, primer i segon llarg
xemeneia, tercer flanqueig aeri amb passatge vertical V/A0 (6a), quart llarg
díedre obert de continuïtat. El cinquè llarg en tendència a l’esquerra amb dos
ressalts, díedre i placa. El darrer llarg per fissura amb algun pas de
buscar-hi la posició i posant un pel d’atenció a la roca. No hi ha bolígraf ni
llapis al pot de registre.
Al final hem salvat el dia podent escalar
aquesta clàssica de la zona, amb un dia solejat, hem estat unes tres hores.
Per: Jaume Galban, Xavier Samsó, Juan Carlos
Sánchez i Joan Asín.
 |
| xemeneia primer+segon llarg |
 |
| arribant a la R2 |
 |
| a la R2 |
 |
| iniciant el tercer llarg |
 |
tercer llarg
|
 |
| quart llarg |
 |
| al mantingut quart llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| darrer llarg |
 |
| FOTOCIM |
2 comentaris:
Ei això que us ha passat em sona...nosaltres fa temps volíem fer la Manera de vivir i ens vam confondre amb el camí d'aproximació i vam donar tantes voltes que vam acabar arribant-hi el migdia i la veritat que aquell dia ja no ens vam enfilar, i encara hi haig de tornar...vosaltres almenys vau escalar.
Juame déu n'hi do el despiste que portavem, però al final vam repetir aquesta bona clàssica, no tela perdis.
Publica un comentari a l'entrada