3/11/16.
Avui toca escalar amb l’Armando
Cobo i el Ramón Prades, bon dia per recordar els nostres inicis ja fa més de 40
anys a la STAE. Feia dies què intentàvem quedar, però sempre hi havia un però,
fins avui què ha estat possible.
Aquesta
via a priori destil·la ambient d’aventura, a la ressenya del Luichy ja avisa “Via lógica y variada que bien merece una
segunda oportunidad”. La via té 6 llargs de corda.
|
ressenya del Luichy |
El primer llarg va per l’esperó de l’esquerra
de la canal herbosa, trobem dos ressalts i muntem la R1 en un arbre a
l’interior de la canal.
El segon
agafa una placa a l’esquerra de la canal fins a un arbre per tornar a la canal
xemeneia, força herbosa, si pugem en X evitant entrar a la canal resulta més
estètic, si anem per dins és brut i desagraït, reunió a l’interior de la canal
en un parabolt.
El tercer llarg seguim per la xemeneia ampla en X parabolt a
l’esquerra i 2 ponts de roca a la dreta, sortim amb un passatge herbós a una
mena de cova, hem d’anar a l’esquerra per una cornisa herbosa, passatge més
anguniós què difícil fins a trobar la R3.
El quart llarg és espectacular, per
si sol ja val la pena fer la via, comença amb un passatge atlètic marca 6a+,
fem un pas d’estrep del parabolt de la reunió i posem un Camalot del 3 una mica
alt, si portem un del 4 crec què ens facilitaria més el pas. Després deguim per
una fissura i díedre, on podem anar posant flotants al gust. Només trobarem un
pont de roca i 1pitó. R4 penjada, 2 prabolts.
El cinquè llarg surt directe per una fissura
per anar a buscar l’esperó què el segueix fins a la R5.
De la R5 ja podem sortir per unes grades,
però millor fer un canvi de reunió i fer el darrer ressalt, llarg sisè per
placa i díedre.
DADES:
Primera ascensió: gener 2013.
Per: Remi Brescó, Luis Alfonso.
Equipament: testimonial, algun pitó, parabolt
i ponts de roca.
Material: Joc de friends fins el Camalot del
3, 4 opcional, repetir mitjans per quart llar, i/o tascons, 14 cintes exprés,
bagues per savines.
Dificultat: 6a+ a equipar, obligada V+/A0.
Una bona via d’aventura per a escaladors
sense manies, què un cop feta podrem dir “doncs no estava tan malament”, amb un
quart llarg molt bó. Roca bona en general tret d’algun passatge puntual.
Per: Ramón Prades, Armando Cobo i Joan Asín
|
primer llarg |
|
segon llarg, escalar en X |
|
inici del tercer llarg i arribant a la R3 |
|
al quart llarg |
|
arribant a la R4 |
|
cinquè llarg |
|
cinquè llarg |
|
a la R5 |
|
a la R5 i l'aresta del canvi de R |
|
sisè llarg |
|
FOTOCIM |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada