20/12/16.
Portem uns dies amb
llevantada, aigua i vent, sembla però què cap a ponent no arriba. Posem rumb al
Mont-Roig i l’encertem, mar de núvols i sol a les parets, la temperatura però
és baixa.
ressenya a lanochedelloro2 |
L’Integral al díedre Blanqueta, és una
interesant opció. Està dividida en tres parts seguint íntegrament tot el
díedre, donant-li caràcter. El primer
llarg comença per la via “Bella com ella”(F.Ullastre, J.Marmolejo 2005) pugem
uns metres de IV per agafar la fissura la seguim uns metres i anem a la dreta
per placa fins a un parabolt, des d’on anirem pujant verticalment buscant el
passatge, mantingut i amb assegurances justes,
fins a trobar la R1 un parabolt a reforçar. El segon llarg és la variant
Vidal-Murciano (1977), segueix íntegrament el díedre, totalment a equipar, tret
d’uns ponts de roca a la part final, mantingut en el V, R2 en un espit a
reforçar quan enllaça amb el díedre Blanqueta, 45m. A partir d’aquí ja seguim
pel díedre Blanqueta,(X.Garreta, E.Valentí, E.Bachs, X.Matínez, 1971), nosaltres ho hem fet en tres llargs, però
també és pot fer en dos. El tres llargs son atlètics i pràcticament equipats,
però què podem reforçar amb flotants,dificultat mantinguda de V/V+.
Material: 14 cintes exprés, tascons, bagues
per savines, joc complert de friends fins el Camalot 3, repetint mitjants,
sobre tot pel segon llarg.
Una opció recomanable per seguir íntegrament el
díedre.
Per: Armando Cobo, Joan Asín.
FOTOCIM |
3 comentaris:
Quin solet mes bo. Jo fa dies que desde la finestra de l hospital només veig vent i aigua. Enhorabona a veure si al 2017 ja puc estrenar les peces noves
Quin solet mes bo. Jo fa dies que desde la finestra de l hospital només veig vent i aigua. Enhorabona a veure si al 2017 ja puc estrenar les peces noves
Ei Mingo ànims i bona recuperació.
Publica un comentari a l'entrada