9/05/17. Avui amb el Ramón anem a fer una bona
integral d’escalada de consum, plaisir o Love climbing a unes no parets.
L’itinerari va enllaçant plaques, discontinu, amb trams caminant. Comencem
per la via Arnau Oleguer (7 llargs) i seguim per la Queraltina (3 llargs).
La via Arnau Oleguer, 2015 d’en Jaume Cortina, està totalment equipada
amb parabolts, pitons casolans i algun pont de roca. Amb 12 cintes exprés en
tindrem prou, si fem en bavaresa l’inici del tercer llarg i Camalot del tres
pot anar bé. Dificultat V+, obligada V/A0.
La via Queraltina, abril 2017 d’en Jordi Farràs i Àngel Companyo,
podríem dir què ha estat fabricada després una feixuga tasca de neteja de
fissures, deixant al descobert presses i fissures per a la col·locació de flotants.
La via està semi equipada amb parabolts als trams de placa, podrem amanir amb
flotants al gust la resta, molt o poc segons el nivell. Haurem de portar
tascons i friends fins el 2 de Camalot, 15
bagues exprés. Dificultat 6a, obligada V/A0.
 |
| nom de l'integral provisional a confirmar |
Aparquem al coll on surt el camí què puja caminant al Santuari de
Queralt, agafem un PR què surt una mica més a baix (direcció Berga) i què va flanquejant
en direcció oest. Els ressalt son força
visibles, al arribar a la seva alçada, una
fita ens indica què hem de seguir per la tartera què ens porta al peu de la via Arnau Oleguer, senyalitzat amb un cartell.
No tindrem cap problema en anar seguint la via per les assegurances,
primer llarg mantingut amb dos ressalt més verticals. El segon és curt amb un
ressalt on cal buscar la posició. El tercer llarg comença per una placa molt
llisa, nosaltres ho hem fet per la bavaresa de l’esquerra, passatge atlètic
(Camalaot del3). El quart és de tràmit un canvi de reunió. Un ràpel volat de
25m i un curta caminada ens deixa al peu d’un altre ressalt, el cinquè llarg
segueix un esperó. El sisè llarg és molt curt, hem de voltejar l’agulla què
tenim al davant i flanquejar per una placa desplomada fins un collet herbós. El
setè llarg surt en flanqueig a l’esquerra fins assolir l’esperó per un pujarem
fins a la R7. D’aquí seguim caminant per un corriol direcció al Mirador què
passarem per l’esquerra i sortirem al camí. Seguim el camí cap a l’oest uns
100m i a l’alçada on trobem la tanca de protecció trencada per la caiguda de
pedres, just al peu de la via Queraltina.
Aquesta via és més exigent què l’anterior, primer llarg mantingut i atlètic,
per fissures, amb dos trams de placa un al mig (V+) i un altre a l’entrada de
la R1 (6a). El segon surt a la dreta per seguir per un esperó-placa (V). El quart
seguim per un díedre fins a una placa un pel desplomada (6a/V+) què ens porta a
la R3.
Si volem signar al llibre de visites haurem de pujar uns metres per
trobar el Pot.
Descens, amb ràpel per la via, un de 50 fins a la R1 i un altre de 35m,
possible amb un 30 justet.
Un cop al camí el seguirem cap a l’est passant pel Monestir de Queralt i
agafant el camí què ens retorna al coll on hem aparcat.
En resum una bona opció per a fer metres d’escalada “plaisir” de fet en
poc dies s’ha omplert la xarxa de
repeticions.
Hem trobat al Jordi Farràs, comentant què aquesta integral és farà molt
calia cercar-li un nom, comenta el de Castell Berguedà, per què a dalt hi
ha unes runes. En espera de poder confirmar-ho, de moment li direm així.
Per: Ramón Prades, Joan Asín.
 |
| cartell a peu de via |
 |
| corda fixa per accedir a peu de via |
 |
| primer llarg |
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| setè llarg |
 |
| primer llarg Queraltina |
 |
| primer llarg Queraltina |
 |
| segon llarg Queraltina |
 |
| segon llarg Queraltina |
 |
| tercer llarg Queraltina |
 |
| tercer Quetraltina |
 |
| FOTOCORDADA |
4 comentaris:
EStan molt be aquestes excur-escalada. Enhorabona i no paris
Bones vies.
Las he fet en dues tandas (No cal ser tant ansies), el cap de setmana anterior la Queraltina, xopa per cert, i amb cordades al davant i al darrera, la baixada caminant es guapa tambe; aquets darrer diumenge la Arnau Oleguer, sols totalment, el tercer llarg si el comences directament per la placa, per mi, es un bon 6a finet i escrostonat, el primer llarg el millor i la sisena tirada sorprenent i mes facil del que sembla. Apa a escalar.
Mingo una bona integral...apunta-la per la reentre.
Toni fent les dues quedes força bé. La tercera vaig fer-ho en bavaresa tot i no ser fàcil deu ser meny què fer-ho directement per la placa si no t'agafas clar, ni utilitzes tramposa, antena, dron...je,je Salut.
Joan, creus que és una bona escalada per aquesta època de l'any? Està orientat a sud i li toca bé el sol?
Gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada