2/08/17. La Garrotxa s’escapa
de la nostres zones d’escalada habitual. Feia temps què volia anar a conèixer
Sadernes, però entre restriccions i aproximacions confuses, no trobava el
moment per anar-hi. Alguna vegada què l’havia proposat el company de torn
acabava proposant-ne un altre. Però al final sona la flauta, li proposo al
Jesús i accepta, també va tatxant les ascensions del llibre “El Plaer de l’Escalada” d’en Ramon Majó i
Lluch.
Anem fins a la Vall de Sadernes . Des de Barcelona
hem anat per Vic, túnels de Bracons, Olot, Montagut i Oix d’on surt la
carretera què porta a Sadernes.
Hem deixat el cotxe a l’aparcament de Sardenes,
seguim la pista, passarem tres aparcaments i després arribarem a l’alçada del
pont de Valentí, seguim la pista i en seguida trobem un pla de fusta sense
cartell. Deixem la pista i agafem aquest camí, marques dues verdes-taronja i
una groga. Tot pujant trobem una fita a l’alçada d’una tartera què marca un
corriol a la dreta hi han dues X en un arbre groga, verda i taronja en un
arbre,NO AGAFAR i seguir pel camí. Seguim pujant i guanyant alzada amb ziga
zagues, quan passem per una segona tartera no gaire gran una mica més allà
trobarem una fita i un corriol què surt a la dreta, el seguim direcció a la
base de paret on trobarem un ressalt equipa, alguna corda, (Pas del Cabró) un
cop superat seguim pujant per la pendent fins el peu d’un esperó (punt més
baix) una fita i una sinuosa fletxa marquen l’inici de la via, espit visible a
uns 5 metres.
Nosaltres ens hem equivocat i hem pujat per la
feixuga primera tartera, perdent ben bé una hora més o menys.
 |
| pas del Cabró |
 |
| arribant a peu de via |
La via està totalment equipada i és fàcil de
seguir. L’itinerari va enllaçant plaques, amb dos canvis de reunió en feixes
què trenquen la continuïtat. Cinc llargs de corda i 2 canvis de reunió, 3 si
volem baixar caminat.
DADES
Primera ascensió: 1996.
Per: L. Garganta.
Equipament: Via equipada amb espits, algun parabolt
i pitó.
Material: 10 cintes exprés, nosaltres hem possat un
tòtem Cam blau al quart llarg i un de verd al cinquè, estrep opcional.
Orientació: Oest.
Dificultat: 6a+. Obligada V+/Ae.
Roca: Calcari compacte.
Escalada: Atlètica, amb algun passatge
d’adherència.
Descens: L’opció més normal és la baixar amb ràpel
per la mateixa via. Pel romàntics com nosaltres (??) hem baixat caminant, pugem
per la feixa cap a la dreta a buscar un arbre on una corda o millor un ràpel
curt ens deixa a la gran feixa, per on remuntarem fins a la carena. Trobarem un
corriol amb alguna fita què haurem de seguir cap a l’oest, seguim a prop de la
carena. La carena és fa aèria fins un arbre gros on unes fites indiquen una
canal per on desgrimparem, passatge equipat per entra a una cova. Entrem a la
cova i per un forat desgrimpem fins a la gran feixa per on baixarem fins el peu
de via. Per baixar el pas del Cabró és pot fer amb un ràpel de 30m (corda de
60m), o desgrimpant.
Primer llarg, segueix una mena d’esperó, a
l’entrada trobem un passatge què ja en avisa del tarannà del rocam i la
dificultat. R1 20m.
Segon llarg, sortim amb un passatge de placa per agafar una llastra (passatge
atlètic) un cop superat seguim per una placa mantinguda fins a trobar la R2, 40m.
Tercer llarg, enllaça dues plaques amb un passatge
de V+ per entrar a la R3, 30m.
Quart llarg, fem un canvi de reunió, el llarg
segueix un sinuós díedre molt mantingut i atlètic, amb tram al mig més difícil.
R4, 30m.
Cinquè llarg, canvi de reunió d’uns 10m amb
passatges de II/III. Aquest llarg és el més difícil, algunes assegurances no
estan al millor lloc, sortim en flanqueig ascendent a la dreta a buscar un
sostret, un Totem Cam verd o Camalot pot anar bé, un cop superat hem d’anar a
l’esquerra i seguir per un díedre obert fins a la R5, instal·lació de ràpel, és
penjada i molt incòmoda, millor seguir uns metres fins un arbre per fer la R5,
30m.
Al final entre l’aproximació, escalada i descens,
hem fet la jornada complerta. Hem estat pràcticament a l’ombra menys als
darrers llarg, el sol entra sobre les 13-14h.
En resum una bona jornada per conèixer un altre
zona.
Per: Jesús Carruesco, Joan Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| arribant a la R5 incòmoda |
 |
| arribant a la R5 còmoda |
 |
| FOTOCIM |
3 comentaris:
Enhorabona !
Cada cop mes lluny per trobar vies Joan. Es veu complerta entre aprox i escalada.
Jaume és una bona opció per coneixer aquest racó.
Hola Joan,
Tinc ganes de fer aquesta via però he llegit que està prohibit escalar als cingles de Gitarriu de gener a agost. Els comentaris son de ja fa anys i m'agradaria saber si la zona continua amb regulació. En saps alguna cosa?
Moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada