13/12/17. Anem a buscar l’escalfor a les parets
solejades del Montsec, durant el camí arribem a -5º, la intenció és anar a
reequipar una via perduda a la roca Alta, però quan arribem a l’aparcament, el fred
no afluixa, fa vent i el sol està esmorteït pels núvols prims què van
evolucionant. Està clar què avui toca pla B, marxem cap a Sant Llorenç de
Montgai en busca de millors condicions. Segueix fent molt fred i fa mandra de
posar-si, després de dubtar ens decidim per repetir l’esperó sud de la Paret de
l’Os.
Ben abrigats ens posem a escalar i les mans enseguida és gelen, amb el
tacte minvat anirem pujant, amb tímids intents del sol per a guanyar protagonisme
però tot queda amb un intent.
La via està re-equipada amb parabolts i l’itinerari s’ha adreçat cercant
més dificultat amb passatges atlètics.
DADES
Primera ascensió: 5/01/1974
Per: J.E. Farreny, J. Vidal.
Equipament: Pràcticament equipada amb parabolts.
Material: 8 cintes exprés, joc discret de friends.
Roca: Calcari.
Descens: Caminant pel darrera o ràpel per ”Esperó Remacha”
L’Esperó Sud de la Paret de l’Os, és una de les clàssiques imprescindibles
de la zona, amb passatges més difícils del què sembla. Molt Recomanable.
Per: Antonio Gómez, Joan Asín.
primer llarg |
primer llarg |
arribant a la R1 |
segon llarg |
tercer llarg |
arribant a la R3 |
quart llarg |
FOTOCIM |
2 comentaris:
Com a pla B congelat és una bona opció! ai solet!!! quan no apareixes quin fred que passem....Motivats!
Tot i així vam passar molt fred....
Publica un comentari a l'entrada