15/02/18. Avui quedem a Collbató, la primera intenció
era quedar-se a Montserrat, però esmorzant ens agafa el rampell i ens animem a
anar a fer la Via Olga Frontera, Alòs de Balaguer.
Som quatre, avui també ve l’Eduard, serà la seva segona via “llarga”. El
dia és esplèndid i sol escalfa fins hi tot, feia dies què això no passava. Quan
arribem ens trobem al Joan Linares i el Godoy (GALL time), fem la xerrada i
marxem cap el peu de via, nosaltres a l’Olga Frontera i ells a la Tatocao.
L’Olga Frontera, és sens dubta la gran clàssica del Talòs. La via està
pràcticament equipada, podem portar un joc de friends fins el #2-3, per a
reforçar algun passatge.
Amb l’Eduard anirem primer i després ens segueixen la Isabel i el Manel.
Via plaent de plaques amb bona presa i passatges atlètics, a destacar el
tercer llarg per placa mantinguda i l’entrada a la R del quart llarg, placa
vertical i mantinguda. Ens estem una estona al cim, gaudint de l’espectacle,
també l’evolució dels voltor. Després “Lo Pinto” ens fa saber què a l’esquerra
de la via Tatocao (darrer llarg) hi ha un niu de voltors amb un ou. NO
ESCALAR FINS L’ESTIU PER NIDIFICACIÓ LA VIA TATOCAO.
Per: Isabel Notivoli, Manel Benavent, Eduard Asín, Joan Asín.
DADES
Primera ascensió : abril 1995
Per: J. Frontera, R. Majó.
Equipament: equipada amb parabolts,
algun espit i clau.
Material: 10 cintes exprés. Friends
fins el Camalot 2-3, per a reforçar algun passatge.
Didicultat: V+. Obligat V/A0.
Roca: Calcari.
Descens:
Un Ràpel de 35m per la vessant oest i
després per tartera.
 |
| FOTOCIM |
2 comentaris:
Ja tocava escalar amb una mica de bon temps no? amb l'Eduard estàs fent una inversió....aviat ens traurà a escalar ha ha ha
Si Jaume ja tocava escalar amb sol què escalfés, a l’Eduard l’estem adoctrinant, je,je.
Publica un comentari a l'entrada