Pugem pel camí què porta al Sabardó i flancagem cap a l’oest fins què
trobem una marca picada a peu de via Cercla amb un pal cap a baix.
La via la podem fer amb quatre o tres llargs, nosaltres l’hem fet en
quatre i resulta millor per repartir-la, així fem dos llargs cada un.
La via és de caire auster, trobarem algun pont de roca (momificats)
possiblement originals, què més què per assegurar-se serveixen per a marcar l’itinerari,
és poden reforçar amb friends. Un altre cosa és la graduació, aquí avui tenim
un problema, segons GALL “elite” el màxim és de V bé doncs serà això però
nosaltres l’hem patit una mica més, je,je. Per nosaltres V+ a equipar amb un
tram expo a la placa abans d’arribar a la R1, per a quedar bé direm què això
del grau és molt relatiu o és què ens comença a pesar a nosaltres. En quan a l’herba
en trobarem però no molesta, totes les reunions son en arbres.
DADES
Primera ascensió: 10/1996
Per: A. Pifarré, L. Marín.
Equipament: algun ponts de roca testimonial. Portar navalla i bagues per
a canviar-los seria bo.
Material: 10 cintes, bagues per savines i un joc de friends fins #4. Si
repetim el #3 i #4 podem equipar el segon llarg a caldo (opcional), també hi ha
l’opció de fer-los corra.
Dificultat: V+ a equipar.
Orientació: NW ombra fins a les 14h +/-.
Descens: nosaltres ho hem fet caminant, pujant cap el Sud a buscar el
camí què ens porta a la central elèctrica i passarel·la penjada.
Primer llarg, comencem per unes grades amb herba, de dreta a esquerra,
per anar a buscar una ampla fissura per un pugem. Sortim a una terrassa i
seguim per una placa vertical (pont de roca visible) cal anar trobant els passatges,
al pont de roca amb traça entra un #2. R1 en un gran arbre,
Segon llarg, seguim un marcat díedre desplomat lleugerament a l’inici,
alternem passatges en díedre i bavaresa, la fissura és ampla, si anem forts
passarem amb un #3 i #4, si hem portem dos cada l’equipem de categoria (opocional).
Un cop superat anem a l’esquerra buscar la R2 en un arbre.
Tercer llarg, sortim a la dreta per una placa (pont de roca) passatge a
trobar i anem a la dreta a buscar un marcat díedre per on pugem, al final
desploma, fissura estreta per a aliens si repetim algun també va bé. Un cop
superat anem a l’esquerra a busca la R3 en un arbre.
Quart llarg, seguim per un díedre atlètic de bon fer i equipar fins a sota
d’un desplom què flanquegem a la dreta, fins a la vertical d’uns arbre què hem
d’anar a buscar. R4 a muntar al gust, nosaltres hem pujat una mica més, fins a
muntar-la en un arbre.
Una via què et deixa content on cal treballar-la, curta, austera, més exigent
del què sembla a primera vista què no est deixa indiferent. Bona via d’aventura.
Per: Juan Carlos Sánchez, Joan Asín.
senyal a peu de via |
placa abans d'entrar a la R1 un pel exposada |
FOTOCIM |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada