1/09/18. Anar al Doll, és garantia d’aventura. En
aquesta paret l’escalada és el medi per a pujar-hi més què un objectiu propi de
l’escalada.
La xemeneia fonda està dividida en dues parts una primera de la la base
de la paret fins a la cova dels Maquís a
la feixa i una segona de la feixa fins el cim. L’ascensió és pràcticament amb
xemeneia, trobarem molts ponts de roca en bon estat a dia d’avui. La segona
part la xemeneia entra a les entranyes del Doll, ens anirà bé portar un
frontal, sobre tot pel darrer llarg. La roca és la típica del lloc, tot i ser
bona en general sempre haurem d’estar atents. El sisè llarg és el més delicat
però està molt equipat amb ponts de roca, què fan baixar la tensió. Al setè i
vuitè llarg trobarem molt “guano” què amb el frec de cordes i la pròpia
ascensió cauen directament a la reunions, on reps un dutxa important.
La part de dalt (feixa-cim) la van recorre per primer cop, l’Albert
Ibañez i el Joan Wenceslao l’any 1982. Després en Jordi Marmolejo i Josep
Godoy, (1994) entren per baix i obren la via fins a la cova dels Maquís i trobem uns
burins i veuen què ja s’havia pujat per la xemeneia final.
La Cova dels Maquís és un lloc curiós i què et fa pensar com era la vida
en aquest curiós amagatall d’aquells homes i dones.
Aproximació: Un cop a l’alt de la Fontllonga. Seguim
una pista de terra direcció sud fins arribar a unes torres elèctriques on
deixem el cotxe. Baixem pel tallafoc de les torres elèctriques direcció
est fins què queda tallat per una franja rocosa, seguim el diagonal descendent
a la dreta, per corriol i una mica d’intuïció fins el fons del torrent. Seguim
pel llit del torrent fins què trobem varies fites, en aquest punt deixem el
torrent i pugem per un corriol a la dreta anirem trobant fites, en algun punt
allunyen i cal estar atents. Les fites
ens porten fins a un arbre on trobem una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de
25m i seguim el peu de la paret direcció oest fins què trobem un díedre curt
amb roca vermella i un pont de roca visible.
DADES
Primera ascensió: de la feixa al cim, 1981782. Després és va obrir de la
base de la paret a la cova dels Maquís (feixa).
Per: de la feixa al cim, Joan Wescenlao, Albert Ibañez. Part baixa,
Jordi Marmolejo, Josep Godoy.
Equipament: Trobarem bastants ponts de roca, algun pitó a les reunions i
un burí.
Material: 12 cintes exprés, joc
de friends fins el Camalot 3, bagues per ponts de roca i/o savines
Dificultat: V+
Orientació: Sud.
Informació: Nosaltres hem seguit la ressenya del Luichy.
Descens: Del final de la via, tenim dues possibilitats, nosaltres hem seguint
unes fites en direcció al cim, a buscar el camí de baixada amb fites, se’m fet
una mica de enredo, però al final ho hem trobat. L’altre opció és seguir un
corriol què va seguint la base d’una franja rocosa fins a trobar el tallafocs
per on hem fet l’aproximació, per on pugem fins a l’aparcament.
Primer llarg, pugem pel díedre i anem a la dreta a buscar un arbre,
pugem per un tram herbós i entrem a una ampla canal què la seguim fins a muntar
la R1 en un arbre, hi han varis.
Seguim per la canal herbosa amb algun ressalt fins a la base d’una
marcada xemeneia, R1’ en un arbre, 120m +/-
Segon llarg, seguim una xemeneia fàcil. R2, pont de roca, 30m.
Tercer llarg, seguim en xemeneia més vertical, fonda i amb pols a les
preses, la seguim fins a la Cova dels Maquís. R3 1pitó, 30m.
Quart llarg, sortim a l’exterior de la cova i pugem per una gran feixa
en diagonal, trobarem un ressalt (grades) abans d’entrar a la R4, en un arbre,
burí sense plaqueta, 40m.
Cinquè llarg, seguim la feixa cap a l’esquera per sortir a l’esperó
(burí i pont de roca), pugem uns metres i anem en tendència a l’esquerra fins
el peu d’una canal/díedre, R5 pont de roca i pitó, 25m.
Sisè llarg, el trobarem pràcticament equipada amb ponts de roca, pugem
per la canal/díedre vertical i sortim a la dreta, seguim per una aresta
sinuosa, en direcció a un desplom, trobarem uns passatge atlètics per entrar a
una canal, amb dues figueres què ens haurem de barallar per poder-hi passar. Un
cop superada trobem la R6, pont de roca, 40m. En aquest llarg cal prestar
atenció a la roca.
Setè llarg, pugem per un primer ressalt per entrar a una xemeneia plena
de “guano” i terra, haurem de pujar en
cura, però això no treu la dutxa de terra i “guano” què rebrà el company
què esta a la reunió. R7, un pont de roca, 30m.
Vuitè llarg, anem cap el fons de la xemeneia, pugem en oposició,
trobarem algun pont de roca, un cop superat aquest tram, trobem un altre tram
de terra/”guano” abans d’arribar a la R8, pont de roca.
Novè llarg, en aquest llarg és millor portar frontal, pugem per una
fissura/díedre a l’esquerra i entrem a la gran xemeneia on hem de pujar en “X”,
després anem a la dreta passant per sota d’un bloc. Flanquegem a la dreta en “X” fins a posar-se a sobre d’un
bloc. Pugem per una placa (pitó) fins a sota d’un sostre, anem a la dreta a
buscar un arbre on muntem la R9, 45/50m.
En resum una via d’aventura total, amb una dificultat amable i roca
variada, bona i curiosa en al seu estil.
Per: Josep Estruch, Joan Asín.
 |
| FOTOCIM |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada