12/09/18. Avui canviem d’aires i anem cap a Sant
Llorenç de Munt, amb la seva textura de conglomerat particular. L’aresta dels
Cavalls és una de les vies més clàssiques de Sant Llorenç de Munt, i diuen què una
de les vies més llarga., amb una dificultat màxima de V, bons ingredients per
anar-hi.
Tornem a l’ingredient d’excursió, escalada, excursió, però parant al
Monestir de la Mola per fer-hi un mos, una bona i plaent combinació.
Aparquem a prop del Cavall Bernat i pugem pel camí de la Mola, un cop
passat el Cavall Bernat, agafem un drecera (direcció nord) fins a sortir a una
pista què seguirem cap a l’oest i què ens durà a Can Pobla. Passem pel davant
de Can pobla i poc després trobarem un corriol a ma dreta, per on pujarem cartell
“el
bolet de Can Pobla”. Pugem amb fins el peu del cingle dels Cavall i anem cap a ponent fins a peu de
via. Bona i variada excursió.
La via la podem fer amb quatre o cinc llargs de corda, ara està
totalment equipada amb espits i algun parabolt, cal portar alguna baga per a
savines. Tot i la seva dificultat còmoda, els què no estem avesats a la textura
d’aquest conglomerat, ens dona una mica d’angúnia abans de fer la tibada de
rigor, però aviat li agafes el punt, amb un acta de fe però.
DADES
Primera ascensió: 1937
Per: Rof, Carbonell, Sabatés.
Equipament: Totalment equipada amb espits i algun parabolt.
Material: 10 cintes exprés, bagues per savines.
Dificultat. V.
Orientació: Sud oest.
Descens: Del cim seguim l’aresta direcció nord i trobarem la instal·lació
del ràpel (25m).
Primer llarg, comencem en díedre per sortir a l’esperó i tornar al díedre,
un cop superat anem cap a un ressalt vertical on trobem un passatge atlètic, la
reunió a trobarem a l’esquerra, (incòmoda).
Segon llarg, sortim a la dreta i pugem per la placa primer recte i
després en tendència a l’esquerra per seguir l’esperó fins a trobar la R2.
Tercer llarg, sortim per terreny fàcil fins a un ressalt vertical abans
d’entrar a la R3.
Quart llarg, sortim en tendència a l’esquerra per un marcat díedre, cal
presta atenció a la roca i els moviments per trobar el passatge, al final tenim
un passatge atlètic on cal tibar, bona presa. Sortim a un terrassa, possible
reunió, nosaltres hem seguit fins el cim, només queda un ressalt de 3 m. Millor
muntar la R4 en un arbre al cim, més còmoda.
Hem pujat fins el cim de la Mola on hem dinat i després hem baixat per
camí normal fins a l’aparcament. Bona jornada.
Per: Isabel Notivoli, Antonio Gómez, Manel Benavent, Boi Fusté, Joan Asín.
En resum una bona via molt recomanable per coneix-a la zona.
 |
| FOTOCORDADA1 |
 |
| FOTOCORDADA2 |
 |
| FOTOCIM |
4 comentaris:
Aquesta la vaig fer en solitari i recordo en el tercer llarg que havies de fer passos de levitació, perquè els codulets no es quedessin als dits. Malgrat tot, i tinc un molt bon record.
Enhorabona per l'activitat
Gràcies Mingo, ara la roca està bastant bé, tot i què cal estar atent.
Enhorabona Joan i companyia, vaja colles feu darrerament! al costal del Salt dels Cavalls tens la Miranda, l'agulla de mes a ponent, que enllaçant amb el pedestal et surt una escalada prou reexida i sis tirades de corda prou maques.
Així que vau dinar dalt? això sí que és un luxe....vosaltres si que en sabeu, així clar que cada cop sou mes ha ha ha
Gràcies per la informació segú que tornarem je, je
Publica un comentari a l'entrada