14/01/19. La intenció és anar a Alòs de Balaguer però
quan arribem a Artesa està sota la boira. Amb l’experiència del fred què vam
passar l’altre dia, canviem de plans i
anem a Abella de la Conca. Ni el Jaume ni el Joan tampoc han fet la via Yolanda
Cortés, així què enseguida tenim el pla B. Ens arribem fins a Abella de la
Conca, aquí no hi ha boira i acabarem escalant en un bon sol.
La via ens ha sorprès agradablement, llàstima què sigui curta, el tercer
i quart llarg son bons. Tot i estar pràcticament equipada cal portar algun
friend. Si anem bé del temps és poden combinar amb les vies veïnes, la Pepa i Mariquita
Pérez.
DADES.
Primera ascensió: abril 2015
Per: Antoni Alarcón, Joan Baraldés.
Dificultat: V+/Ae.
Equipament: Pràcticament equipada amb parabolts i ponts de roca.
Material: 10 cintes exprés, alguna baga per savines i semàfor d’aliens i
algun friend mitja, estrep opcional.
Roca: Calcari.
Aproximació: evident cal pujar fins a l’església i abans d’agafar el
camí direcció oest, a sobre hi ha una runa, la via comença a sobre.
Descens: Un ràpel de 30 just per la vessant oest i desgrimpada fins a la
canal per on baixem seguint fites fins el camí què ens retorna a l’església.
Primer llarg, pugem per un díedre i passem a l’esperó de la dreta on
trobem dos parabolts ( Ae o 6a) un cop superat aquest ressalt seguim en
tendència a la dreta superant ressalt fins a trobar la R1 2 ponts de roca.
Segon llarg, té dues parts una primera per terreny ajagut i herbós fins arribar a un esperó què pujarem pel
díedre de l’esquerra fins a trobar la R2 2 parabolts.
Tercer llarg, segueix una placa tècnica on cal anar cercant el passatge,
R3 al peu d’un díedre, 2 parabolts.
Quart llarg, sortim pel díedre amb passatges atlètics i seguir per una
placa equipada (Ae) en tendència a la dreta, seguim per una fissura-díedre i
sortim a l’esquerra a buscar el ressalt final per accedir a la R4.
Per: Joan Pera, Jaume Planell, Joan Asín.
FOTOCIM |
3 comentaris:
Una via que ens va sorprendre oi? potent i amb alegria entre assegurances, on no pots córrer si vols passar sense tocar ferro! Per mí el tram més obligat el de la darrera tirada que obliga a l'A-0, A-1 per abastar la bavaresa.
Tanmateix el millor, la cordada, com diu el Joan Pera.
Ei al final la vam encertà. Un bon trio je,je.
Enhorabona
Publica un comentari a l'entrada