Una via més de les característiques de les seves veïnes, Pantera Rosa,
Llaç Groc, per un terreny poc agraït i què és treu petroli tot enllaçant
plaques de bona roca escalables, amb el peatge de feixes i alguna tartera. Tot
i així trobarem bons passatges, a destacar el sisè llarg molt mantingut
totalment equipat on podrem afegir-hi algun friend si anem justos. Aquesta via
com la Malalts de Roca podem allargar-la grimpant-caminat fins l’aresta per
anar a buscar un ràpel per baixar per la vessant nord. Aquesta opció és més
llarga de la què et pot semblar i haurem d’anar amb intuïció per trobar el
ràpel, l’altre opció és baixar amb ràpel i des-grimpades per la via.
La via està totalment equipada, marcada amb pintura i fletxes i noms
pintats ? serà difícil de perdràs .
El sol ens ha acompanyat i escalfat fins hi tot però quan hem rapelat
per la vessant nord ens hem quedat glaçats de cop.
DADES
Primera ascensió: desembre 2018, gener 2019
Per: Francesc Panyella, Joan Baraldés.
Equipament: Totalment equipada amb parabolts, ponts de roca.
Material: 18 cintes exprés, joc de friends i estrep opcional.
Dificultat: 6a+. Obligada V/Ae.
Orientació: Sud.
Roca: Calcari de bona qualitat.
Informació: Sisbemessanapren
Aproximació: Hem d’anar fins a l’església d’Abella de la Conca i seguir
pel camí què surt en direcció oest en 20minuts passarem pel peu de via força
senyalizat.
Descens: Nosaltres com a romàntics hem pujat fins a l’aresta, primer
caminant i després en flanqueig a la
dreta amb alguna des-grimpada fins a un coll hem pujat un ressalt i alt
baixar-des-grimpar al coll hem trobat un ràpel. Baixem 50m i anem a l’esquerra (mirant a la paret) fins
un coll on baixem per un corriol/tartera (anguniós) fins a un coll baixem per
una canal i anem a l’esquerra a buscar el coll amb l’Agulla Xica, un camí ens
porta al Poble.
L’altre opció és baixar per la via amb ràpels i desgrimpades: de la R8
un ràpel de 60m (en el futur 2X30), des-grimpar dins a la R4 on fem un ràpel de
45m, fem dos ràpels més de 30m de la via llaç groc i després desgrimpem en
diagonal a la dreta (esquena a la paret).
Primer llarg, per placa trencada per uns petita feixa.
Segon llarg, sortim a l’esquerra i pugem per un ressalt un cop superat seguim
per unes grades fàcils fins atrobar la R2.
Tercer llarg, sortim a la dreta per uns placa per anar a l’esquerra
superem i seguim fins a superar-la, un tram fàcil ens deixa a un altre placa què
ens porta a una mena de tartera abans de la R3 coincidint amb la R de la via
Pantera Rosa.
De la R3 fem un canvi de reunió anant 15 metres a l’esquerra.
Cinquè llarg, de fet és un canvi de reunió pugem per una feixa-esperó herbós(punts
grocs) fins el peu de la gran placa.
Sisè llarg, és un llarg mantingut i vertical, sortim amb uns passatge
molt llisos (A0) per agafar una fissura què ratlla la placa la seguim primer
amb bones preses què és van fent petites a mida què anem pujant augmentant la
dificultat, quan s’acaba trobem un passatge molt difícil (A0) o 6a+ passant per
l’esquerra. Després un franqueig fàcil a la dreta ens deixa al peu duna zona de
placa amb fissures horitzontals on haurem d’anar cercant el passatge algun amb
adherència.
Setè llarg, sortim en tendència a la dreta i trobem dos ressalts.
Vuitè llarg, trobem dues plaques equipades cada una amb 2 parabolts.
Per: Alfons Esterlich, Ramir
Aparisi, Joan Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| primer llarg |
 |
| arribant a la R2 |
 |
| tercer llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| arribant a la R3 |
 |
| quart llarg |
 |
| inici quart llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| sisè llarg |
 |
| sisè llarg |
 |
| sisè llarg |
 |
| sisè llarg |
 |
| sisè llarg |
 |
| setè llarg |
 |
| setè llarg |
 |
| vuitè llarg |
 |
| vuitè llarg |
 |
| vuitè llarg |
 |
| ràpel |
 |
| FOTOCORDADA |
 |
| MARQUES |
5 comentaris:
Enhorabona per la repetició, però cal embrutar la paret amb pintades grogues? si tan difícil és seguir la via potser és que no calia obrir-la...un clatellot als aperturistes de part meva.
Jaume la via amb les explicacions i l'equipament és segueix bé, hi ha un excés de marques pel meu gust, però de segur què hi haurà qui ho agrairà, és una qüestió d'etica i estil del qui obra la via.
Ei Jaume,
Li fotaré un clatellot al Pany de part teva...espero que no s'enfadi i te'l torni.
Pel que fa a si calia obrir-la...hauries de fer-la i després opinar...no creus ?
Una abraçada.
salut i a escalar
Hola Joan, ja em coneixes i saps que de ben segur que aniré a repetir-la, ara això no treu que m'hagi sabut molt greu això de les pintades, éren necessàries? hauríem de procurar deixar el mínim rastre a la natura, amb l'equipament ja ho soleu fer, però pintar la paret...
Una abraçada i ens veïem a la paret.
De moment crida una mica l'as pintadas però penseu que amb el temps s,esborran solas, tampoc ni ha per tan
Publica un comentari a l'entrada