21/05/19. Seguim progressant adequadament, avui li posem
una mica més de “pebre” i anem a la via “Roco punt extrem” de la factoria Juan
Gutiérrez &Cia. Aquesta via l’anàvem seguint quan ens trobem al Juan a “can
Pere” de Camarasa. La via la van comença a la primavera del 2018 i vam haver de
deixar-ho per la canícula de l’estiu. A finals de setembre reprenen les tasques
i finalment el 24/11/1918 fan la seva presentació en societat fent l’integral.
La via té sis llargs de corda per aquesta caòtica paret entre feixes i
herba, deixent un bon itinerari (sembla mentida). Déu n’hi do la “currada” de
neteja. La via està totalment equipada en les plaques, però trobarem fissures
netes on haurem d’equipar donant-li el punt. Tots els llargs tenen el seu punt.
La via la podem fer amb lliure fins el 6c+ (diuen) però la podem fer amb V+/Ae
amb alguna “trampa” algun allargo pot anar bé.
Aquesta via li toca el sol així què cal evitar en temps de calor, avui
ja ha justejat, tot i què la brisa del congost ha amainat la sensació.
DADES
Primera ascensió: 24/11/18
Per: Juan Gutíerrez, David Domínguez, Miguel Angel García,
David Palau.
Equipament: Parabolt, 1 pitó , 1pont de roca. Pràcticament
equipada.
Material: 14 cintes exprés, joc de Totems, a les
fissures per equipar s’utiltzen friends petits, si repetim algun podem anar més
tranquils, estrep i un allargo si anem justets.
Roca: Calcari.
Orientació: sud.
Aproximació: deixem el cotxe a la boca nord del túnel de
la presa de Camarsa. Retornem a la boca sud on trobem una escala de gat per on
baixem. La via comença a uns 50m, zona d’escalada esportiva, placa amb el nom a
peu de via.
Descens: del cim anem en direcció oest per un camí
fitat què ens porta al camí de la Cova del Tabac i què ens retorna a la Presa.
45 minuts.
Primer llarg, comencem amb uns passatges d’Ae sortim el lliure en
tendència a l’esquerra a agafar un altre ressalt per una placa vertical
passatge d’Ae i sortim en lliure per un díedre fins arribar a un arbre on anem
a la dreta per una zona herbosa (fàcil) fins el peu d’una placa on trobem la
R1.
Segon llarg, segueix una placa la dificultat és concentra a les tres
primeres xapes després la dificultat va baixant fins arribar a la R2.
Tercer llarg, comencem per un díedre a equipar, anem a la dreta fins una placa abans d’entrar a la R3.
Quart llarg, comencem per una placa i anem a l’esquerra a buscar un
díedre desplomat per on pugem, cal equipar la fissura, al final sortim a la dreta
passatge atlètic, un cop superat trobem un altre ressalt abans d’arribar a una
feixa on trobem la R4.
Cinquè llarg, sortim a l’esquerra a buscar una fissura per on pugem,
passatge atlètic i seguim fins a trobar la R5. És recomanable seguir per la
feixa a l’esquerra (fita) fins el peu de la placa final. Muntar R en un arbre.
Sisè llarg, és el més tranquil tot i així és bo, primer per placa i
després per un díedre fins el cim on trobem la R6.
Via Recomanable.
Per: Isabel Notivoli, Joan Asín
FOTOCIM |
2 comentaris:
Enhorabona, ja comença el caloret per aquí. Això quan va ser?, perquè el dilluns vaig estar caminant per la zona.
Va ser dimarts
Publica un comentari a l'entrada