15/11/19. Avui anem cap a les muntanyes de Prades, en
un dia de fred intens. La via escollida és la Toset-Toset a la Torre del Moro
(vall de Castellfollit). Quan arribem a l’aparcament el sol encara no hi toca,
doncs retornem a l’Espluga de la Francolí a fer un cafè i deixar què el sol
vagi guanyant territori.
Via entretinguda de caire clàssic, amb poc equipament, on cal protegir-se
amb friends. La via té tres llargs de corda, més un altre per la cresta fins el
cim on amb un altre llarg de corda fàcil i en descens ens deixarà a un coll on
farem un ràpel. Tot i la seva poca longitud, amb dos llargs de cresta i descens
queda bé per a una jornada (curta), ideal pels dies curts de l’hivern.
La vall de Castellfollit destil·la tranquil·litat per a gaudir de l’escalada
en granit.
Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.
DADES
Primera ascensió: 1971
Per: Josep i Joan Toset.
Equipament: Testimonial, 1 burí, 4 pitons .
Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins
Camalot 3.
Roca: Granit.
Dificultat: V un pas A0.
Orientació: Sud i oest.
Descens: Del cim seguim la cresta en descens fins un
coll on fem un ràpel de 25m. Baixem per la canal i un corriol ens porta a peu
de via on retornem pel mateix camí d’aproximació.
Aproximació: De Poblet agafem la
carretera direcció Prades T-700. Al cap de poc passem per un pont què creua el
torrent de Castellfollit, hem d’agafar el primer trencall a l’esquerra (Creu).
Passem per una zona de Pic-Nic i seguim fins a veure la Torre del Moro, una
mica més endavant abans d’un revol, hi ha un camí ampla què baixa al torrent.
Creuem el torrent i seguim un camí coincidint algun tram amb la torrentera fins
arribar a sota de la vessant oest/sud on el deixem i pugem directament fins a
peu de paret, alguna fita.
Primer llarg, segueix unes grades en diagonal a l’esquerra, al mig
trobem un ressalt (burí) on cal assegurar-lo (pas extrany A0) , seguim fins a
trobar un pitó al peu de una fissura ampla (via Barbame), hem de seguir a l’esquerra
a buscar un díedre-xemeneia, R al peu, 1 pitó a reforçar. Haurem de lluitar amb
uns esbarzers per fer-se espai. Als primers passos de la via trobem dos parabolts
de la via Alicantropia.
Segon llarg, seguim per la xemeneia-díedre fins a un pitó on trobem un
passatge on cal cerca la col·locació un cop superat unes grades ens deixa a un replà
on fem R en una alzina. Fem un canvi de reunió fins el peu d’un díedre.
Tercer llarg, seguim pel díedre (1 pitó) quan s’estreny podem sortir a
la dreta amb uns passatges de placa a buscar l’aresta per a on seguim fins a
trobar una R de dos parabolts.
Quart llarg, seguim l’aresta fins el cim.
Cinquè llarg, en descens per l’aresta fàcil.
 |
| primer i segon llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| GELIDA FOTOCIM |
2 comentaris:
Enhorabona, sembla que fèia rasca !
Si Jauem feia molt fred..
Publica un comentari a l'entrada