4/02/20. El diumenge 2 de febrer ens trobem a la
terminal 1 de l’aeroport del Prat, per començar una nova aventura a Oman. Som
7, Remi Brescó, Luis Alfonso(Luichy), Santi Gracía, Paco Aranda, Víctor Sans
(Lo Salla), Javier Gonzàlez (Pitxi) i Joan Asín. El Luichy va estar-hi l’any
passat i ja porta una llista de llocs a visitar. El pla és repetir alguna via i
sobre tot obrir-ne de noves, portem 400 parabolts i què hem pogut esca-queixar
gràcies a un empleat “enrotllat”, tot i així hem hagut de corre per agafar
l’avió.
El viatge és llarg de Barcelona a Amsterdam, on sortim amb dues hores de
retard cap a Oman fent una escala tècnica a Aràbia Saudit (sense baixar de
l’avió) i finalment Muskat (capital d’Oman). Lloguem 2 4x4 i fem nit en un
Hotel.
El 3 de febrer després d’esmorzar
comprem menjar, fogonet, etc...i posem rumb cap a Al Hamra on fem bivac.
El dia 4 l’idea és repetir vies per entrar en contacte amb la roca. Ens
repartim en tres cordades i amb el Remi anem a fer la via “En attendant les
lents” a la Torre Est de Al-Hamra, les altres dues cordades vam a la Torre
Central.
Anem fins a les darreres cases del poble a peu de les Torres i amb
intuïció fem l’aproximació. La nostra via comença en una segona cornisa què
després d’una petita errada trobem (alguna fita).
Aquesta via va ser oberta en “solo” per Thierry Renault el 2004 i un
anys després va ser equipada per Nathalie Hanriot.
Via sinuosa què va buscant les febleses de paret, amb dos flanquejos aeris
amb ambient. La roca és molt bona i l’escalada atlètica, aquest serà el
tarannà.
ressenya Luis Alfonso (Luichy) |
DADES
Primera ascensió: 2004
Per: Thierry Renault
Reequipada el 2005 per Nathalie Hanriot
Equipament: Semi equipada amb parabolts i algun pont de roca.
Material: joc de friends fins #3.
Dificultat: 6a. Obligat V+/A0.
Aproximació: amb intuïció des de les darreres cases del poble, 30-40
minuts.
Descens: Caminant amb des-grimpades per la vessant sud, anant a buscar
el coll entre les torres est i central.
La via té 8 llargs de corda, els dos primers van per un esperó, el
tercer va per díedre a la dreta de l’esperó desplomat, un cop finallitza el
díedre pugem per una placa vertical a la dreta (equipada). El quart llarg és en
flanqueig. El cinquè comença per díedre atlètic i segueix per placa fins a la
R5. El sisè el fem per un díedre amb passatges atlètics per entrar a la R6.
Setè llarg en flanqueig aeri a la dreta amb una des-grimpada al mig (V/V+). El
vuitè llarg és curt però intens i atlètic díedre i bavaresa a la dreta.
Ja hem fet el primer tast i la cosa promet.
Per: Remi Brescó, Joan Asín.
de la R8 hem de fer un darrer llarg grimpant fins el cim |
FOTOCIM |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada