PEÑA EZKAURRI. DIRECTA ESMINU.

28/07/20. Marxem uns dies al Pirineu Aragonés i la primera parada és a Ansó. Quan arribem fa molta calor, mengem alguna cosa al Càmping de Zuriza i és impossible intentar escalar. Anem a veure les dues possibilitats per l’endemà què dependrà de la calor. A la nit cau una bona tempesta i el matí s’aixeca més frec, així què ens decidim per l’opció A, la Directa Esminu.

Aquesta via comença per la via Esminu, què segueix un sistema de díedres i xemeneies fins a l’aresta est, via pràcticament equipada però cal portar un joc de friends fins el #3, escalada atlètica. Un cop a la R6 fem un llarg en flanqueig a buscar unes plaques acanalades, aquesta variant està totalment equipada i son quatre llargs de corda, escalada per plaques acanalades. Sortim a l’aresta est i la seguim en dos llargs de corda. Podem seguir un llarg més grimpant fins a un coll per on baixem o com hem fet nosaltres de la R12 hem vist un ràpel a la dreta, des d’on fem dos ràpels.

 

Una bona via molt recomanable.

Per: Remi Brescó, Joan Asín

  

 

DADES

Via Esminu: 8/10/2005. A. Bárbulo, O. Medel. A.G. Picazo.

Directa Esminu: 2009. J. Benedé, L. Royo

Aresta est: 20/07/1956. F. Menéndez, A. Larrea.

Equipament: parabolts i pitons.

Material: 12 cintes exprés, joc de friends fins #3, estrep opcional.

Orientació: sud est.

Roca: Calcari.

 

Aproximació: Des del coll d’Arguibiela, baixem uns 25m a buscar el GR què va en direcció a la Peña Ezkaurri. Seguim per ample camí fins què trobem una fita a ma esquerra, agafem aquest camí on anirem trobant fites fins a passar l’aresta est. Seguim per una feixa fins a trobar el peu de via, llastra visible del segon llarg.

 

Descens: Podem seguir l’aresta fins un coll i baixar per una canal herbosa o com hem fet nosaltres de la R12 anem a buscar un ràpel a la dreta un primer de 30m ens deixa a una canal herbosa molt dreta, un segon ràpels per aquesta canal de 60m ens deixa a una zona una mica menys dreta. Seguim l’anguniosa baixada entre zones herboses i tarteres fins a trobar el camí de l’aproximació.

 

Primer llarg, per un esperó fins el peu de la gran llastra.

 

Segon llarg, segueix la gran llastra amb passatges atlètics, estrep útil.

 

Tercer llarg, segueix un díedre i surt per una xemeneia.

 

Quart llarg, de tràmit segueix un canal herbosa amb una entrada vertical a la R4.

 

Cinquè llarg, enllacem dos curts llargs, primer per placa i encastament per sortir a una xemeneia, saltem la R i seguim en xemeneia passant un bloc encastat per l’exterior.

 

Sisè llarg, comença amb uns passatges atlètics xemeneia oberta i seguim, més amunt trobem dos possibles sortides nosaltres hem sortit per la dreta (via Esminu), la de l’esquerra via Directe Esminu.

 

Setè llarg, en flanqueig fàcil a l’esquerra per a anar a buscar la zona de plaques acanalades.

 

Vuitè llarg, sortida amb passatge atlètic i seguim per la placa.

 

Novè llarg, sortim per una bavaresa horitzontal a l’esquerra i seguim per la placa.

 

Desè llarg, per placa.

 

Onzè llarg, segueix l’esperó de l’areta est.

 

Dotzè llarg, grimpada fàcil.