Els Pollegons |
la Paret del PONT |
ressenya de la NOCHEDELLORO, en vermell la nostra graduació i itinerarr |
La textura de la roca es
presenta amb una tònica de preses arrodonides per la mans i d’adherència pels
peus durant els dos darrers llargs. El primer llarg té 50m i haurem de vigilar
amb el fregament de la corda. El tercer llarg va per una placa vertical amb
forats i preses més cantelludes, les assegurances allarguen i haurem d’anar
combinant l’Ae amb sortides obligades si no fem 6b. En quan a la graduació afegiríem
mig grau als dos primers llargs (serà pel fred?).
La via acaba a la R3 sota
un sostre des d’on rapelarem, nosaltres hem fet un ràpel fins a la R2 de la via
Tasmània i un altre de 60m fins a peu de via.
Una via entretinguda què no
regala res i on haurem d’anar treballant els passatges.
DADES
Primera ascensió: 2006
Per: Jean Charles Peña,
Isabel Notivoli i Josep Escofet
Equipament: Parabolts del
10
Material: 13 cintes exprés
i un friend mitja pel segon llarg (opcional).
Per: Juan Carlos Sánchez i
Joan Asín.
canviant els neumàtics |
trebant-se el primer llarg |
a la placa del segon llarg |
iniciant el tercer llarg |
en plena feina al tercer llarg |
FOTOR3 |
2 comentaris:
Doncs no és un lloc massa agradable sobretot aquest cap de setmana que feia força fresca. Ara que a mi em va passar una cosa semblant fa anys i vaig anar en solitari a la Tasmania un mes de gener (quan encara no havia regulacio). Enhorabona per l'activitat
Ei Mingo gràcies, jo quan vaig fer la Tasmània va ser un estiu a la tarda, amb deshidratació. En aquesta paret vaig amb el pas canviat, està vist.
Publica un comentari a l'entrada