 |
| MONT ROIG, Agulla i Pala dels Pelats |
25/01/14.
Rumb
cap a Ponent sense concretar però amb una llista de pendents com sempre, això
no s’acaba. Parada obligada al Bar Sport de Bellcaire i tornem a coincidir amb
coneguts, a més avui també amb l’excursió mensual del Centre què van a donar la
volta a Roca Regina (44 persones). Hora del cafè i decisió, doncs cap el
Montroig a fer la via La Pell de Serp, què encara està ben calenta el 12 de gener
van fer la primera repetició.
Quan arribem a l’aparcament
i preparem el material, arriba lo Pepe i un company què va fer la primera
repetició de la via amb el Joan Escuer, ens la recomana.
 |
| la Pell de la Serp (R1) i ressenya original LO GALL |
És tracta d’una bona via d’autoprotecció,
trobarem alguns pitons (pocs) als llargs, a les reunions també i trobarem
espits. La via va seguint un marcat díedre buscant-se pas pel camí més evident.
Haurem de vigilar la roca de moment, en algun punt, què amb el pas de cordades
quedarà bé. La dificultat obligada és de V+ a equipar.
DADES
Primera ascensió:12/01/14
Per: Anna Jiménez i Joan
Escuer.
Equipament: algun pitó als
llargs i espits a les reunions.
Material: Joc d’aliens i
friends fins el Camalot del 3, tascons (opcionals), bagues savineres, 12 cintes
exprés.
Dificultat: 6a, obligat V+ a
equipar.
Informació: LO GALL.
Aproximació evident, seguim
la pista fins a trobar algun corriol què ens porta al peu de la Pala dels
Pelats.
El primer llarg va a buscar
el díedre, amb dificultat mantinguda sortirem a la dreta on trobem la R1, amb
la pell de la Serp.
A l’inici del segon llarg
trobem una placa vertical amb dos pitons, podem passar en Ae o en lliure 6ª, en
el nostre cas 1 A0 i V+, encara hem trobat alguna presa mòbil. Un cop superat
aquest passatge, anem a l’esquerra i pugem directament a la R2.
El tercer llarg segueix el
díedre amb dificultat còmoda fins què desploma i flanquegem a la dreta fins a
la R3.
El quart llarg comença amb
un passatge atlètic, després per terreny fàcil i herbós anem cap a l’esquerra
fins a trobar la R4 només amb un pitó.
El cinquè llarg pugem en
díedre vertical a equipar, un cop superat per
terreny fàcil (feixa) la seguim fins el peu del ressalt final. R5 en un
arbre.
El sisè llarg supera
directament el ressalt què tenim al davant fins el cim.
Descens baixem direcció Nord
fins a trobar un camí que seguim direcció Oest (Ermita) fins a trobar un
corriol què surt a l’esquerra (Sud) i ens porta a la pista i aparcament.
En resum una bona proposta d’escalada clàssica per a practicar l’autoprotecció.
Per: Juan Carlos Sánchez,
Felip Linares i Joan Asín.
 |
| al mantingut primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| inici del tercer llarg |
 |
| autoprotegint-se al tercer llarg |
 |
| al passtge atlètic a l'inici del quart llarg |
 |
| al mantingut díedre del cinquè llarg a autoprotegir |
 |
| al darrer llarg |
 |
| FOTOCIM |
6 comentaris:
Bon descobriment, sembla molt interessant, ja tenim una nova excusa per tornar aquestes contrades que tant ens agrada. Molt ben explicada.
Bona ressenya Joan,
No acabo de saber a on és aquest pany de paret. Com s'hi arriba ? està entre l'ermita de Mont alegre i la zona del diedre Blanqueta ??
Salut i a escalar
Manel&Ita una bona opció d'escalada clàssica poc equipada.
Ei Joan això està a la dreta de l'Ermita, has d'aparcar al revol on la pista és posa malament.
Celebro que us hagi agradat.
Joan Escuer
Ei Joan molt bona d'estil clàssic, a la R4 podieu haver deixar alguna cosa més què el pitó esta anyorat, je,je.
Publica un comentari a l'entrada