 |
| la Serra de Sant Joan i la via LIRON KZ |
11/01/14.
El
dia ha començat ennuvolat i fred, però a mig matí el sol ha guanyat la batalla
i hem acabat escalant acompanyats del sol.
La Serrat de Sant Joan és un
d’aquets llocs solitaris amb parets caòtiques per l’escalada, les vies va
buscant-se pas entre les zones herboses.
Hem estat acompanyat per un
gos durant l’aproximació, observats pels voltors a la via i dos burros al final
del descens.
Un cop a Montinessell seguim
la pista i després del primera corba contra corba, trobem una pista que surt a
la dreta, aparquem en aquest punt. Seguim la pista i agafem el primer trencall
a l’esquerra que ens porta fins a un paller. A partir d’aquest punt pugem
directament a la vertical de l’esperó passant per l’esquerra d’un contrafort.
 |
| ressenyes nostra i dels aperturistes a curriculum Ferran Rodríguez |
La via té quatre llarg, un
primer mantingut comença per una fissura fins a una savina, des d’on passem a
la placa de la dreta i que superem en Ae, nosaltres. La R1 la trobem a la
dreta.
El segon llarg per si sol ja
paga la pena la via, un llarg molt mantingut en el V+,6a a equipar (només hi ha
tres parabolts), reservar els Camalots del 1 i 2 pel tram final del llarg.
El tercer comença amb uns
passos desplomats d’Ae amb una sortida mantinguda fins entrar a una canal-esperó
herbós per on pugem barallant-se amb l’herba, trobem una R opcional, millor
seguir per l’esperó fins a una feixa R en un arbre.
El quart llarg pugem per un
díedre fins el peu d’un desplom que superem amb dos passos d’Ae, seguim per la
placa de l’esquerra amb passatges d’adherència, fins a sortir a una esperó més
ajagut què ens porta al final de les dificultats, R en una savina i un
parabolt.
Encara haurem de pujar una
mica pel bosc caminant fins al cim.
Nosaltres hem baixat
caminant en direcció Est fins a Montinessell. Seguim la carena i després per
corriols anem en tendència a l’esquerra fins a trobar la pista, la seguim i
quan arribem a l’aparcament per anar a les vies de la banda dreta de la paret
agafem un camí que ens porta a Montinessell. Cal calcular una hora i quart mes
o menys.
Una via on trobarem equipats
els passos més difícils per sobre del V+, cal auto protegir-se. Amb trams molt
bons i altres d’herbosos sobretot el tercer llarg.
DADES
Primera ascensió:9/06/07
Per: Emilio Pérez, Rubèn
González, Alfonso Domínguez i Ferran Rodríguez.
Equipament: Parabolts i pitons
(alguna baga en savines).
Material: aliens (repetir
semàfor opcional), camalots fins el 2, 15 bagues exprés, tascons opcionals i un
estrep.
Dificultat obligada:
V+,6a/Ae. Hi ha tres trams d’Ae què en lliure son 6b+,6c+,6c+, segons els aperturistes.
Per: Juan Carlos Sánchez i
Joan Asín
 |
| a la fissura del primer llarg |
 |
| al tram d'Ae primer llarg |
 |
| iniciant el segon llarg |
 |
| a la mitat del segon llarg |
 |
| al díedre d'entrada de la R2 |
 |
| a l'Ae d'inici del tercer llarg |
 |
| al quart llarg |
 |
| al passatge d'Ae del quart llarg |
 |
| els companys d'escalada d'avui |
 |
| FOTOCIM |
 |
| FOTOCIM de l'altre cordada |
7 comentaris:
Enhorabona! una via interessant i aventurera no?
Un bon post, ens ha agradat molt, la descripció, la ressenya, i les fotografies, el lloc val una visita, segur que la farem. Felicitats Joan per la via
Jaume una via què cal treballar-la, sobre tot el segon llarg.
Manel&Ita gràcies.
Ei, aquesta no la coneixia! Es veu curta però intensa!! La roca, bé?
Joan la roca està bé, però no crec què tingui gaires repeticions la via, així que no t'has de refiar.
Mai m'haguesa pensat que l'altitud podia fer canviar tant la fisionomia. Millor a ras de terra, on va parar!
Sergi això passa per pasturar per aquestes conrades solitàries, al final et mimetitzes amb l'entorn.
Publica un comentari a l'entrada