ANDORRA. BALMA D'ARCALÍS. ESPERÓ DOPPELMAYR SORTIDA DIRECTA

Amb aquesta ja arribem a la piulada 1000 del Bloc

22/08/17: En el llibre “El plaer de l’escalada” d’en Ramon Majó i Lluch, surt la via  Esperó Doppelmayr a la Balma d’Arcalis. És una via curta què fa mandra d’anar-hi expressament, però aprofitant què estem a la Cerdanya és una bona opció per arribar-si. Anem fins a l’estació d’esquí d’Ordino Arcalís, pugem fins el final de l’estació i la pista de terra. Aparquem just al costat d’un forat (projecte de túnel). Pugem per la pista directament a la Portella d’Arcalís, evident. Baixem un centenar de metres a prop de la paret fins a trobar un parabolt què ens indica l’inici de la via.

 DADES

Primera ascensió: 1984.

Per: Xavier Aràs, Joan Prat.

Equipament: Parabolts i pitons.

Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins el Camalot 2 opcional, sobre tot per la sortida directa.

Orientació: Sud est.

Dificultat: V. V+ per la sortida directa.

Roca: Pissarra.

Escalada: Atlètica, amb algun passatge d’adherència.

Descens: Seguim l’aresta cap l’oest, desgrimpem fins a una escala què ens deixa a la Portella d’Arcalís des d’on retornarem pel camí de pujada.

Primer llarg, per una placa vertical i atlètica a l’inici què després perd una mica de verticalitat. R1, 30m

Segon llarg, sortim a la dreta per pujar per un díedre, pas atlètic a l’estrada, pugem pel díedre i sortim a l’esquerra per la placa, un cop superat trobem un ressalt i després la dificultat va baixant fins arribar a la R2, 35m.

Tercer llarg, la lògica ens diu què hem d’anar a l’esquerra, però recte per la placa és veu un parabolt, després de dubtar ens decidim per seguir recte. Pugem per la placa vertical fissurada i mantinguda, anem a buscar el fil de l’esperó per tornar a l’esquerra a buscar un díedre, un cop superat s’acaben les assegurances i pugem per un desprendiment, mès fàcil del què sembla però amb roca neguitosa, els darrers metres els fem per l’esperó de l’esquerra. R3, 45m, 1 parabolt amagat a reforçar.

Després ens hem assabentat què hem sortit per la variant directe, la via original va per l’esquerra de la R2.

Una via curta però interessant, la variant directa té un tram de roca a controlar.

Per: Joan Castelltort i Joan Asín.

arribant a la R1

segon llarg

segon llarg

segon llarg

arribant a la R2

tercer llarg, sordtida directa

tercer llarg

arribant a la R3

FOTOCIM